De bon matí, on visc

Com un gran patchwork o catifa de tons verds, ratllats a totes direccions pel rasclet d’ombres del sol naixent sobre pàmpols i camins, recorregut de pagesos dalt dels seus tractors que tenen cura per la verema dels seus fruits, les vinyes són encerclades pel verd fosc d’arbres altius al llarg de les rieres i d’altres rodons de bona ombra a dalt de turons. Tacat per masies de pedra, cobertes per teulades de color taronja, barriades i pobles disseminats on els campanars de les seves esglésies toquen els quarts i les hores, te per serrell les muntanyes presidides pel nostre massís cor que batega pel nostre país. Aquesta és la terra on visc i veig de bon matí. A cada segon canvia la llum, a cada minut transforma els volums, a cada hora belluga la vida dels que desperten del somni de la nit, rebent un cel diferent amb núvols de vegades dispersos, de cops esfilagarsats o potser tot tapat, o aclarit de color blau fins el infinit, o també protegida per una boira que l’acarona donant-li la humitat que potser necessita, bevent l’aigua de la pluja esperada. Transcorre cada setmana per adonar-se que la gran lluna plena ha marcat el solstici d’estiu i ha deixat la primavera enrere. Cada mes serà testimoni de molts esdeveniments amb focs encesos de revetlles i gresca de festes majors, cada any reaccionarà segons l’haurem estimada, però sempre bonica i despresa ens ho donarà tot com si fos una mare. 

article publicat al setmanari El 3 de vuit