Una gran empresària que eclipsa els del seu voltant

La cuina ha passat a ser de l’infern al purgatori, deia Carme Ruscalleda dilluns a la tarda al magnífic entorn de la Masia d’en Cabanyes. Del forn de llenya als forns elèctrics i a vapor actuals, la dona ha entrat en aquest ofici curiosament reservat a homes. La dona que més estrelles Michelin té al món és de casa nostra. Treballadora infatigable, cuinava de forma casolana venent precuinats i quan es va adonar que allò era el que més l’apassionava, va obrir el primer dels seus tres restaurants on es pot tastar una cuina catalana, moderna, lliure, natural, innovadora i original. Pel poc valor d’aquest ofici en aquell moment, poc s’imaginaven els que més l’estimaven fins on arribaria, quan li donaven el condol en saber que obriria el seu primer restaurant. No era a França on l’Administració és capaç de posar la legió d’honor a un forner. Reconeguda arreu del món, la cuina per ella ha de ser bona, digerible i que evolucioni en defensa del territori, del control del mar, de la cabana, de les muntanyes i dels seus proveïdors pagesos. Escoltant-la se t’omple la boca de saliva. Aporta emocions com si cada plat fossin petites obres d’art observades com la paleta de colors d’un pintor, o escoltessis la música que el nom de cada plat ha posat amb tanta imaginació. Reclama més participació dels comensals, ja que de les seves opinions i crítiques es pot millorar amb llibertat però amb respecte per la cultura i el consumidor. 

article publicat al setmanari el 3 de vuit

En estat de xoc

Mai era el moment per explicar-vos què m’ha passat, però crec que ja és hora de dir-vos-ho. Així iniciava el whatsapp que l'endemà de Sant Jordi, la Mayte ens enviava a la resta del grup, deixant-nos a totes en estat de xoc. Feia alguns dies que no piulava quan el grup era una autèntica tertúlia diària, fos de bon matí, després de dinar o al vespre. Vaig anar al metge per un bony al cap i tot feia pensar que només era un lipoma de grassa, seguia dient. Lluny d’això m’han vist un forat de cinc centímetres al crani amb un intrús en el seu interior. La part bona és que era benigne, la part dolenta que estava mal situat en el cervell. Vaja, com un intrús benvingut a casa sense cadira a taula! Després d’un seguit de proves, el diagnòstic de metàstasi enfonsava a la família plorant d’amagat, mentre jo em mantenia ferma i incrèdula. Estic en bones mans, no us preocupeu per mi, us mantindré informades. La intervenció ha estat un èxit malgrat el tumor maligne, però ben localitzat. Ara ve la segona part a la qual s’ha d’afrontar. Una bomba de rellotgeria, la va fer esborrar del xat, demanant que ho entenguéssim. Mai toca canviar el riure d’un bon gintònic en paraules resignades però combatives. Repassa la vida agraint el que li ha donat fins ara i, preparada per deixar-ho tot en ordre, confia que el destí estarà a favor seu. Una dona forta, serena, valenta i disposada a lluitar, després del seu estat de xoc, se’n sortirà.

article publicat al setmanari El 3 de vuit 

Atención a la vejez

En el Pallars, hay una residencia pública de gente mayor que atiende a 28 padrinos, como les llaman ellos, con una plantilla de 4 cuidadoras a dos turnos de 8 horas seguidas, más una ayudante, cuatro horas al día, dos a la mañana y dos a la tarde. Salta a la vista las carencias de las que adolecen. Los abuelos que van para recuperarse de alguna operación o alguna caída, pueden necesitar ayuda a la hora de comer, lavarse o moverse a brazos, con grúa o silla de ruedas. Otros con pérdidas cognitivas, de memoria, orientación, comprensión que, a pesar de tener movilidad y fuerza, les falta la iniciativa y no recuerdan cómo hacer las cosas de forma adecuada. Los hay con problemas de visión que necesitan una asistencia especial. Lavarlos, vestirlos, levantarlos, darles su medicación y alimentarles son algunas de les tareas de las cuidadoras, añadiéndose a menudo la de lavar la ropa per falta de recursos. Son mujeres cualificadas que sufren de estrés justificado las más responsables y con frecuencia de lesiones físicas por tener que hacer esfuerzos insospechados. Según la CEOE el 2016 seremos el segundo país del mundo más envejecido por detrás de Japón, tres pensionistas por cada cuatro ocupados. Además, el Constitucional ratifica los recortes de las ayudas a la dependencia retrasando las de los dependientes moderados, incorporando nuevos copagos y estableciendo incompatibilidades en el cobro de ayudas. Podremos cuidarnos en la vejez? 

Articulo traducido del publicado en el semanario "El 3 de Vuit"

Maria Torra, economista, mediadora de seguros  

Atenció a la vellesa

Al Pallars, hi ha una residència pública de gent gran que atén 28 padrins, amb una plantilla de 4 cuidadores a dos torns de 8 hores seguides, més una ajudant, quatre hores al dia, dues al matí i dues a la tarda. Salta a la vista les mancances que pateixen. Els padrins que hi van per recuperar-se d’alguna operació o alguna caiguda, poden necessitar ajuda a l’hora de menjar, rentar-se o bellugar-se a braços, amb grua o cadira de rodes. D’altres amb pèrdues cognitives, de memòria, orientació, comprensió que, malgrat tenir mobilitat i força, els falta la iniciativa i no recorden com fer les coses de forma adequada. N’hi ha amb problemes de visió que necessiten una assistència especial. Rentar-los, vestir-los, aixecar-los, donar-los la seva medicació i alimentar-los són algunes de les tasques de les cuidadores, afegint-se sovint la de rentar la roba per manca de recursos. Són dones qualificades que sofreixen d’estrès justificat les més responsables i sovint de lesions físiques per haver de fer esforços insospitats. Segons la CEOE el 2016 serem el segon país del món més envellit per darrere del Japó, tres pensionistes per cada quatre ocupats. A més, el Constitucional ratifica les retallades dels ajuts a la dependència retardant els dels dependents moderats, incorporant nous copagaments i establint incompatibilitats en el cobrament d’ajuts. Podrem cuidar-nos a la vellesa? 

Article publicat al setmanari El 3 de vuit

Dates

Dates als calendaris, dies festius, dies laborables. Data de naixement, data de defunció. Data de casament, data de separació. Data d’aniversari o del sant. Data de la festa major o d’un espectacle. Data d’una conferència o d’un congrés. Data d’una fira o d’una reunió. Tots els productes tenen venciment, alguns amb data de caducitat, altres amb preferència a consumir fins un dia determinat i d’altres sense dir-ho fan que la compra d’un nou bé sigui una necessitat. La moda passa amb el temps i posa data d’obsolescència al que un dia ens va enlluernar. La data d’un albarà dóna fe de l’entrega d’un bé o servei que hem de facturar. La data del cobrament i del pagament massa cops oblidats. Data de termini per acabar els registres comptables d’un exercici tancat. Data en què els administradors de societats han de signar documents mercantils i convocar juntes de socis per aprovar el seu resultat. Dates de presentació a l’Administració de qualsevol de les mil obligacions formals que tenim com a ciutadans. Outlook eina útil des de qualsevol suport  digital i les agendes de mà, sempre tan útils amb tants formats. Totes les dates són funcionals, però la més odiada és la que una mala notícia t’ha donat. Si el temps es pogués dominar, aniríem enrere i endavant. Enrere, per recuperar bones experiències i persones estimades. Endavant, per acabar el que fem i veure els seus bons resultats. Escriure el futur a les properes dates i seguir endavant. 

Article publicat al setmanari El 3 de Vuit

Fam o obesitat

Els dos esdeveniments de l’any passat sobre el canvi climàtic i el desenvolupament sostenible han posat a l’agenda de les Nacions Unides disset objectius que no són només acords de bona voluntat, estan referendats pel Pacte Mundial de les Nacions Unides. Tots i cadascun dels objectius són òbviament importantíssims si volem fer del nostre planeta un lloc on pugui seguir sent la llar dels nostres descendents. Els dos primers objectius i més importants, eliminar la pobresa i la fam. No es pot viure en un món on uns puguin menjar 10 cops al dia, cosa que el seu cos no necessita i els fa obesos, i d’altres no tinguin res per omplir el seu pap i estiguin desnodrits i sense sostre. Haurem de fer esforços i sacrificis per ajustar-nos els que vivim per sobre de les nostres necessitats vitals i ser generosos amb els que no arriben a cobrir-les, oferint oportunitats de desenvolupament. Tenim la consciència preparada per viure amb les imatges de tanta gent que fuig dels seus països perseguits per la misèria i que se’ls assota a la frontera com si haguessin comès un delicte? Eradicar la pobresa és oferir llocs de treball dignes on no es miri només l’avui sinó que es pensi en el demà, en la seva possible pervivència. Hem de ser part activa d’aquest procés. Volem ser només espectadors veient com els grans temples es construeixen de l’enderrocament d’uns anteriors, fins que no ens en quedi cap? El negoci dels negocis és la sostenibilitat.

Article publicat al setmanari El 3 de vuit

El negoci dels negocis és la sostenibilitat

Any important el 2015. Disset són els objectius del desenvolupament sostenible que van acordar les Nacions Unides al setembre i el COP21 al novembre del 2015, aprovant acords sobre el canvi climàtic. La Responsabilitat Corporativa serà exigida en les properes dècades. Eradicar  la pobresa, la fam, vetllar per la bona salut, pel dret a l’educació, igualtat de gènere, sanejament de l’aigua potable, per les energies renovables, pel treball i la creació de riquesa, hi hagi innovació i noves tecnologies, es redueixi les desigualtats, hi hagi comerç sostenible, el consum responsable, es lluiti pel canvi climàtic, es protegeixi la flora i la fauna aquàtiques, la flora i la fauna terrestres, hi hagi pau i justícia i es facin aliances per aconseguir tots els objectius. Poca broma, quan tots sabem que els grans interessos d’aquest planeta són els primers causants de la mort de tants éssers vius. Canviarà tant les coses i s’aconseguiran els objectius? Governs compromesos a complir els principals punts de l’acord COP21, mantenir l’escalfament global per sota de 2º C, signaran el pròxim 22 d’abril un acord universal i vinculant pels seus països per tenir un fons de cent mil milions de dòlars pels països en desenvolupament a partir del 2020 i avaluar el seu compliment cada 5 anys. No aconseguir aquests objectius seria el més gran fracàs del nostre temps. El negoci dels negocis és la sostenibilitat.

Article publicat a El 3 de vuit