Al Pallars, hi ha una residència pública de gent gran que atén 28 padrins, amb una plantilla de 4 cuidadores a dos torns de 8 hores seguides, més una ajudant, quatre hores al dia, dues al matí i dues a la tarda. Salta a la vista les mancances que pateixen. Els padrins que hi van per recuperar-se d’alguna operació o alguna caiguda, poden necessitar ajuda a l’hora de menjar, rentar-se o bellugar-se a braços, amb grua o cadira de rodes. D’altres amb pèrdues cognitives, de memòria, orientació, comprensió que, malgrat tenir mobilitat i força, els falta la iniciativa i no recorden com fer les coses de forma adequada. N’hi ha amb problemes de visió que necessiten una assistència especial. Rentar-los, vestir-los, aixecar-los, donar-los la seva medicació i alimentar-los són algunes de les tasques de les cuidadores, afegint-se sovint la de rentar la roba per manca de recursos. Són dones qualificades que sofreixen d’estrès justificat les més responsables i sovint de lesions físiques per haver de fer esforços insospitats. Segons la CEOE el 2016 serem el segon país del món més envellit per darrere del Japó, tres pensionistes per cada quatre ocupats. A més, el Constitucional ratifica les retallades dels ajuts a la dependència retardant els dels dependents moderats, incorporant nous copagaments i establint incompatibilitats en el cobrament d’ajuts. Podrem cuidar-nos a la vellesa?
Article publicat al setmanari El 3 de vuit
No hay comentarios:
Publicar un comentario