Són un club, una associació, una franquícia
d’amistat, són empresaris, professionals, són homes i dones, són part de la
societat. El seu logo és una roda que explica el canvi de junta de cada any. Es
reuneixen com a mínim un cop per setmana. Aborden qüestions d’actualitat.
Planifiquen projectes de servei debatent temes locals i globals. Gaudeixen de
la companyonia, són aconfessionals. S’informen amb xerrades interessants. Amb
joves i la família fan moltes activitats. Entre clubs de diferents
nacionalitats estan agermanats. Reconeixen bons professionals, i bons
estudiants viatgen, gràcies a ells, coneixent un món llunyà. Promouen normes
ètiques contribuint a fomentar la bona voluntat i la pau. Es preocupen pels
altres i fan actes de solidaritat. Alguns són de la vila destacats i d’altres
són sobrevinguts, però s’integren en un no res a la comunitat. Pertanyen a un
club de més de cent anys que existeix a escala mundial. La idea sorgida d’en
Paul Harris d’unir americans es va escampar a tots els continents: dos-cents
països aplegant un milió dos-cents mil membres en l’actualitat. En el 12è sopar
solidari d’enguany a Vilafranca, 430 persones s’hi van aplegar, de totes les
edats, tots els oficis, totes les tendències i creences. Políticament
correctes, per una meravellosa causa es van trobar. Més d’una llàgrima al final
de les imatges digitals del projecte “Compta en mi” les galtes van humitejar.
Felicitem-los pel bon exemple d’altruisme que ens van donar.
Article publicat al setmanari El 3 de vuit
Article publicat al setmanari El 3 de vuit
No hay comentarios:
Publicar un comentario