Premiar
la permanència en el lloc de treball, en lloc de valorar per
objectius, és un dels motius de rigidesa horària empresarial. D’acord amb diferents
informes sobre ocupació de la Unión Europea, Espanya te els horaris de treball més extensos de la mitjana comunitària
en onze dels catorze sectors analitzats i és el país amb la tercera
jornada més llarga a les activitats de transport, construcció, comerç, serveis
empresarials, finances i serveis socials. Només treballen menys que la mitjana els
empleats de les administracions públiques i els dels àmbits de salut i
educació. Si ens comparem amb ells, el 60% de les empreses tenen horaris
flexibles, a Itàlia el 44% i en canvi a Catalunya solament un 23% de les
empreses donen flexibilitat als seus horaris. Conseqüència: absentisme
injustificat per coses personals que no es demanen (acompanyar familiars al
metge, anar a l’obra de teatre d’un fill, anar al banc a signar la hipoteca...).
La flexibilitat horària millora l’ambient de treball ja que el salari emocional
és molt important. Tenim les dones més estressades del món i les més medicades
d’Europa. Si hi afegim la poca ajuda
dels seus companys homes, aquest seria un tema seriós a tractar a banda. Espanya
te els índex de natalitat 8,99 per mil i de fecunditat 1,33 al 2015. Més
baixos que els de països amb millors horaris laborals, per exemple Noruega, amb
11,40 per mil i 1,75, respectivament.
article publicat al Setmanari El 3 de vuit
No hay comentarios:
Publicar un comentario