The water trip

From the melting snow and heavy rain, crystal clear water runs down the mountain. Travel by rivers, reach the sea and evaporate form clouds that will return to our planet. What a great traveler the water is! He will know the world, he will go by the way, he will find obstacles, he will caress if he is soft and calm, he will drag hard if he goes in a hurry. It will form waterfalls, rivers of white water, mighty rivers, it will round hard surfaces over time, like calm streams it will grow canes and poplars on its banks. Transparent blue will be dyed from the mud deposited in the river beds. I will take minerals that will give drink in precious sources and unintentionally, will be poisoned with poorly treated wastewater. Inground rainwater will fill wells and irrigate meadows, plantations and orchards; they will give drink to animals, trees and plants, refreshing the thirsty, hydrating the driest, acclimating urban environments. Often it will be scarce and from his yearning we will realize the damage we are doing to it, because, in spite of everything, it will always go ahead, and sooner or later it will return, and sometimes it will not do it as we are accustomed, because if its anger gets angry it hurts, when traveling around the mistreated earth. And species will disappear and human beings will get sick and every time we ask ourselves what is happening, we’ll see that by not helping it we do ourselves harm. The natural circle of the water, example of a journey loaded with beauty and misfortune to protect as many other trips. http://www.securebusinesstravel.com/en/

El viaje del agua

Del deshielo de la nieve y la lluvia intensa, el agua cristalina baja por la montaña. Viaja por ríos, llega al mar y al evaporarse forma nubes que la volverán a nuestro planeta. Que gran viajera es el agua! Conocerá mundo, irá de paso, se encontrará obstáculos, acariciará si es suave y tranquila, arrastrará con fuerza si va de prisa. Formará cascadas, ríos de aguas bravas, ríos caudalosos, redondeará con el tiempo superficies duras, como tranquilos arroyos hará crecer cañas y chopos en sus orillas. Azul transparente se teñirá del barro depositado en los cauces. Por los minerales que se lleve dará a beber en fuentes preciadas y sin querer, se intoxicará con aguas residuales mal depuradas. Aguas pluviales enterradas llenarán pozos y regarán prados, plantaciones y huertos; darán de beber a animales, árboles y plantas, refrescando a sedientos, hidratando a los más secos, aclimatando ambientes urbanos. A menudo será escasa y de su añoranza nos daremos cuenta del daño que le estamos haciendo, porque, a pesar de todo, siempre irá adelante, y tarde o temprano volverá, ya veces no lo hará como estamos acostumbrados, porque si se enfada su furia duele, al viajar alrededor de la maltratada tierra. Y desaparecerán especies y enfermarán seres humanos y cada vez que nos preguntemos qué está pasando, comprobaremos que no ayudándola nos hacemos, a nosotros mismos, daño. El círculo natural del agua ejemplo de un viaje cargado de belleza e infortunio a proteger como tantos otros viajes. www.securebusinesstravel.com

artículo traducido del publicado en el semanario el 3 de vuit

El viatge de l’aigua

Del desglaç de la neu i la pluja intensa, l’aigua cristal·lina baixa per la muntanya. Viatja per rius, arriba al mar i al evaporar-se forma núvols que la tornaran al nostre planeta. Que gran viatgera és l’aigua!. Coneixerà món, anirà de pas, es trobarà obstacles, acaronarà si és suau i tranquil·la, arrossegarà amb força si va de presa. Formarà cascades, rius d’aigües braves, rius cabalosos, arrodonirà amb el temps superfícies dures, com tranquils rierols farà créixer canyes i pollancres a les seves ribes. Blau transparent es tenyirà del fang dipositat a les lleres. Pels minerals que s’emporti donarà a beure en fonts preuades i sense voler, s’intoxicarà amb aigües residuals mal depurades. Aigües pluvials soterrades ompliran pous i regarà prats, plantacions i horts, donaran de beure a animals, arbres i plantes, refrescant als assedegats, hidratant als eixuts, aclimatant ambients urbans. Sovint serà escassa i del seu enyor ens adonarem del mal que li estem fent, perquè, malgrat tot, sempre anirà endavant, i tard o d’hora tornarà, i a vegades no ho farà com estem acostumats, perquè si s’enfada la seva fúria fa mal, en viatjar al voltant de la maltractada terra. I desapareixeran espècies i emmalaltiran éssers humans i cada cop que ens preguntem què està passant, comprovarem que no ajudant-la ens fem mal a nosaltres. El cercle natural de l’aigua exemple de viatge carregat de bellesa i infortuni a protegir com tants d’altres viatges.  www.securebusinesstravel.com/ca/

article publicat a la columna del setmanari El 3 de vuit   

Les falles d’Isil

Un any més, pobles del Pirineu reviuran amb falles la nit de Sant Joan. A Isil, Patrimoni d’Interès Nacional el 2010, el foc és el centre de la celebració ancestral. Un gran tronc plantat en mig de la plaça espera les falles, disposades dalt de la muntanya. S’assequen un mes abans per ser enceses pels fallaires quan caigui la nit i les baixin muntanya avall dibuixant un seguici de cuques de llum en ziga-zaga. Es tracta de troncs gruixuts de metre i mig de llargada, i d’altres més portables. Els joves i no tan joves celebren el solstici d’estiu portant el foc entre mans. Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2015 amb 63 pobles pirinencs més, estan documentades des del segle XI. Isil, nucli de poques cases habitades, veu com una allau de visitants amb motxilles i sacs de dormir disposats a descansar poques hores en masies habilitades, caravanes, tendes plantades o al ras, irrompen la soledat del lloc tranquil, que bullirà amb cants i balls il·luminats fins la matinada. 

A les set de la tarda pugen amunt i, un cop encesa la gran falla, comença la baixada, muntanya a través, amb el foc a les espatlles. Aquest any la flama del Canigó ha estat l'encarregada d'encendre el gran tronc. A baix, seguint el ritual, amb la punta de la falla cremada marquen creus a la porta del cementiri homenatjant antics fallaires. I avivant el tronc encès de la plaça, canten i ballen al seu voltant quatre danses: la dels fallaires, el ball de bastons, la bolangera i el ball pla, havent rebut abans flors, coca i vi i havent donat pas al ball de la festa major. 

Article publicat al setmanari el 3 de vuit

La fuerza del agua

Pirineos, inmenso embalse helado, que al deshielo deja ir gran cantidad de agua. Si la primavera es lluviosa, como este año, los ríos van llenos a rebosar de las orillas. Sonido ensordecedor que no para. En verano las piedras redondas, que vemos en los ríos de montaña, se han esculpido con la fuerza del agua de forma implacable, gota a gota, con esa constancia de pasar una y otra vez por encima y por debajo, por los lados o arrastrándolas. Y las cambia de sitio quizás sedimentándolas, modificando su curso, modificando el paisaje. El Noguera Pallaresa baja con gran caudal, qué quedará de ellas en pocas semanas? Ante la ermita de Sant Joan de Isil, construida a la orilla del rio, en el siglo XI, osados aficionados a los deportes de aventura aprovechan las aguas bravas para coger su canoa y bajar por el rio, saltando por encima de las piedras que el agua esconde. No se trata de un río demasiado ancho ni en calma. Es un rio que se lleva por delante cualquier obstáculo que no resista su fuerza, la fuerza del agua. Abedules, olmos, chopos, biernos, desnudos en el invierno, crecen a alturas insospechables, algunos en el cauce, inundados, les brotan hojas de verde vivo que darán buena sombra a nuestros paseos. Pero ay de aquellos que las raíces no estén bien hundidas, o el viento las haya torcido por su altura, que no aguantarán el embate de esta agua que niega ceder el paso de forma educada.  La fuerza del agua una fuente de energía limpia y renovable.

Artículo traducido del publicado en la columna del semanario El 3 de vuit

La força de l’aigua

Pirineu, immens embassament gelat, al desglaç deixa anar gran quantitat d’aigua. Si la primavera és plujosa, com aquest any, els rius van plens a vessar de les voreres. So ensordidor que no para. A l’estiu, les pedres rodones que veiem als rius de muntanya s’han anat esculpint amb la força de l’aigua de forma implacable, gota a gota, amb aquesta constància de passar una vegada i una altra per sobre i per sota, pels costats o arrossegant-les. I les canvia de lloc potser sedimentant-les, modificant el seu curs, modificant el paisatge. La Noguera Pallaresa baixa amb gran cabdal. Què en  quedarà d’elles en poques setmanes? Davant l’ermita de Sant Joan d’Isil, construïda a la riba del riu, al segle XI, agosarats aficionats als esports d’aventura aprofiten les aigües braves per agafar la canoa i baixar pel riu, saltant per sobre les pedres que l’aigua amaga. No es tracta d’un riu massa ample ni en calma. És un riu que s’emporta per davant qualsevol obstacle que no resisteixi la seva força, la força de l’aigua. Bedolls, oms, pollancres i verns, despullats a l’hivern, creixen a alçades insospitades. A alguns, a la llera, inundats, els broten fulles de verd viu que donaran bona ombra a les nostres passejades. Però ai, d’aquells que les arrels no estiguin ben enfonsades, o el vent els hagi torçat per la seva alçada, que no aguantaran l’embat d’aquesta aigua que es nega a cedir el pas de manera educada! La força de l’aigua, una font d’energia neta i renovable.

article publicat a la columna del setmanari el 3 de vuit

El pomer de'n Roc

Dos joves, encisats un de l’altre, en escena fa uns anys, ballaven. Passat algun temps, amplien el seu cercle anant a buscar-te i tu, sense decidir-ho, has dansat 9 mesos dins el ventre de ta mare. Nen desitjat, volgut i estimat, ni el color dels teus ulls ens diu a qui tens una retirada i de tan maco que ets tots voldrien assemblar-se. Quart net per part de pare i primer de la mare, estar amb tu, les hores passen sense adonar-se.  Ens has fet més humans i més preocupats del futur que pot esperar-te. Sort de l’escalfor del pit de ta mare, tens el millor analgèsic a qualsevol mal de panxa, d’orella i febrada, que fan les nits d’insomni més llargues. Dentetes que apareixen ràpid. Manetes amb els dits llargs que atrapen. Peuets amb bona planta, busques un dit còmplice per anar fent les primeres passes. Bon pes i mida per sobre la mitjana, la música, ritme, ball i cant t’embolcalla com l’aire. No hi ha res que et faci somriure més, fins esclafar de riure amb llàgrimes a la cara, que les pallassades de ton pare i les abraçades, mirades i passos dels alumnes de l’escola de dansa. Destresa en passar pàgina dels contes tens, i assenyales tot allò que veus dient, kunga kunga, paraules indesxifrables. Tan petit i ja has contribuït a plantar un arbre, assegut al clot on les seves arrels xuclaran l’abono que necessita la sàvia. Has tastat amb les mans la terra que regarem, per que el pomer creixi com tu, i faci pomes que esperin a que vinguis a collir-les del teu arbre.

article escrit felicitant l'aniversari de la meva filla Laura, 1 de maig del 2018.