La força de l’aigua

Pirineu, immens embassament gelat, al desglaç deixa anar gran quantitat d’aigua. Si la primavera és plujosa, com aquest any, els rius van plens a vessar de les voreres. So ensordidor que no para. A l’estiu, les pedres rodones que veiem als rius de muntanya s’han anat esculpint amb la força de l’aigua de forma implacable, gota a gota, amb aquesta constància de passar una vegada i una altra per sobre i per sota, pels costats o arrossegant-les. I les canvia de lloc potser sedimentant-les, modificant el seu curs, modificant el paisatge. La Noguera Pallaresa baixa amb gran cabdal. Què en  quedarà d’elles en poques setmanes? Davant l’ermita de Sant Joan d’Isil, construïda a la riba del riu, al segle XI, agosarats aficionats als esports d’aventura aprofiten les aigües braves per agafar la canoa i baixar pel riu, saltant per sobre les pedres que l’aigua amaga. No es tracta d’un riu massa ample ni en calma. És un riu que s’emporta per davant qualsevol obstacle que no resisteixi la seva força, la força de l’aigua. Bedolls, oms, pollancres i verns, despullats a l’hivern, creixen a alçades insospitades. A alguns, a la llera, inundats, els broten fulles de verd viu que donaran bona ombra a les nostres passejades. Però ai, d’aquells que les arrels no estiguin ben enfonsades, o el vent els hagi torçat per la seva alçada, que no aguantaran l’embat d’aquesta aigua que es nega a cedir el pas de manera educada! La força de l’aigua, una font d’energia neta i renovable.

article publicat a la columna del setmanari el 3 de vuit