El pomer de'n Roc

Dos joves, encisats un de l’altre, en escena fa uns anys, ballaven. Passat algun temps, amplien el seu cercle anant a buscar-te i tu, sense decidir-ho, has dansat 9 mesos dins el ventre de ta mare. Nen desitjat, volgut i estimat, ni el color dels teus ulls ens diu a qui tens una retirada i de tan maco que ets tots voldrien assemblar-se. Quart net per part de pare i primer de la mare, estar amb tu, les hores passen sense adonar-se.  Ens has fet més humans i més preocupats del futur que pot esperar-te. Sort de l’escalfor del pit de ta mare, tens el millor analgèsic a qualsevol mal de panxa, d’orella i febrada, que fan les nits d’insomni més llargues. Dentetes que apareixen ràpid. Manetes amb els dits llargs que atrapen. Peuets amb bona planta, busques un dit còmplice per anar fent les primeres passes. Bon pes i mida per sobre la mitjana, la música, ritme, ball i cant t’embolcalla com l’aire. No hi ha res que et faci somriure més, fins esclafar de riure amb llàgrimes a la cara, que les pallassades de ton pare i les abraçades, mirades i passos dels alumnes de l’escola de dansa. Destresa en passar pàgina dels contes tens, i assenyales tot allò que veus dient, kunga kunga, paraules indesxifrables. Tan petit i ja has contribuït a plantar un arbre, assegut al clot on les seves arrels xuclaran l’abono que necessita la sàvia. Has tastat amb les mans la terra que regarem, per que el pomer creixi com tu, i faci pomes que esperin a que vinguis a collir-les del teu arbre.

article escrit felicitant l'aniversari de la meva filla Laura, 1 de maig del 2018.

La banca ética

Hace un mes, fui a escuchar de primera mano, lo que explicaban tres directivos, uno de una cooperativa, la Caixa d’Enginyers, y los otros dos de dos bancas, una de procedencia italiana (Fiare banca ética) y la anglosajona Triodos bank que operan en nuestro país desde hace algún tiempo. Jóvenes estudiantes, adultos en activo y colegiados seniors, desbordaron el auditorio principal del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Lo mejor, ver sus caras de satisfacción a la salida. Dirían que el bien a las personas y a nuestro entorno, mediante una nueva forma de hacer banca, puede ser viable. Una banca, que tiene por requisito principal la economía real, haciendo compatible la rentabilidad financiera y la económica, y logrando objetivos sociales y ambientales, es aquí. Exige no operar en paraísos fiscales y el abanico salarial de sus equipos va de 1 a 12 como máximo y no de 1 a 800 como la banca tradicional. Trata el cliente a largo plazo sin fluctuaciones, sin provocar burbujas y grandes pérdidas. Y antes de escoger sus proyectos, la banca ética aplica criterios de selección, unos negativos: evitando invertir, por ejemplo, en la producción y venta de armamento, de energía nuclear, en especulación financiera, o en deslocalizaciones con prácticas de explotación laboral; y otros positivos: prioriza sus inversiones en determinados sectores y apoya proyectos medioambientales, actividades de comercio justo, y micro-créditos a personas con escasos recursos. Valores para mejorar el mundo y las personas. La banca ética  es simplemente un banco que aplica en su actividad los cinco principios éticos siguientes: Ética aplicada en los criterios de inversión y concesión de créditos; Coherencia con valores éticos; Participación democrática de sus socios en las votaciones y en la definición de las políticas básicas de la entidad; Transparencia con información pública y regular de sus actividades; e Implicación con criterios positivos a fin de transformar la sociedad. Sobre los criterios De inversión, podíamos decir que el 30%, como mínimo, de sus instrumentos inversores habrían de ser productos de banca ética. En Francia ya operan con un 60% y en Inglaterra la banca ética ocupa un 20% del sector financiero. La caída y rescate del sector bancario arruinando a muchas familias, algunas endeudadas más de lo que podían, y otras motivadas a comprar produces financieros trampa, enriqueciendo a quien ya lo era, han hecho surgir una banca ética. Cada día los bancos utilizan el dinero de sus clientes para financiar e invertir en empresas que fabrican armas utilizadas en conflictos en todo el mundo. La banca ética es estable porque rechaza prácticas arriesgadas y son entidades sin ánimo de lucro. És asamblearia donde el socio opina. Competitiva, da buenos servicios. Transparente, tiene productos claros y sencillos. Igualitaria, con remuneraciones equitativas. Y es un banco que ha de asegurar el retorno de sus fondos a los depositantes y garantizar su propia continuidad. Banca con valores para mejorar el mundo y las personas.

Artículo traducido del publicado en el semanario El 3 de vuit

La banca ètica

Fa un mes, vaig anar a escoltar de primera mà què explicaven tres directius, un d’una cooperativa, la Caixa d’Enginyers, i els altres de dues banques, una de procedència italiana (Fiare banca ètica) i l’anglesa Triodos bank que operen al nostre país des de fa algun temps. Joves estudiants, adults en actiu i col·legiats sèniors, van desbordar l’auditori gran del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El millor, veure les seves cares de satisfacció a la sortida. Dirien que el be a les persones i al nostre entorn, mitjançant una nova forma de fer banca, pot ser viable. Una banca, que te per requisit principal l’economia real, fent compatible la rendibilitat financera i l’econòmica, i assolint objectius socials i ambientals, és aquí. Exigeix no operar en paradisos fiscals i el ventall salarial dels seus equips va d’1 a 12 com a màxim i no d’1 a 800 com la banca tradicional. Tracta el client a llarg termini sense fluctuacions, sense provocar bombolles i grans pèrdues. I abans d'escollir els seus projectes, la banca ètica aplica criteris de selecció. Uns de negatius: evitant invertir, per exemple, en la producció i venda d'armament, d'energia nuclear, en especulació financera, o en deslocalitzacions amb pràctiques d'explotació laboral; i altres de positius: prioritza les seves inversions en determinats sectors i dona suport a projectes mediambientals, activitats de comerç just i micro-crèdits a persones amb escassos recursos. Valors per millorar el món i les persones. La banca ètica és simplement un banc que aplica en la seva activitat els cinc principis ètics següents: Ètica aplicada en els criteris d'inversió i concessió de crèdits; Coherència amb valors ètics; Participació democràtica dels seus socis en les votacions i en la definició de les polítiques bàsiques de l'entitat; Transparència amb informació pública i regular de les seves activitats; i Implicació amb criteris positius per tal de transformar la societat. Sobre els criteris d’inversió, es pot dir que el 30%, com a mínim, dels seus instruments inversors haurien de ser productes de banca ètica. A França ja operen amb un 60% i a Anglaterra la banca ètica ocupa un 20% del sector financer. La caiguda i rescat del sector bancari arruïnant a moltes famílies - algunes endeutades més del que podien, i altres motivades a comprar productes financers trampa, enriquint a qui ja era ric - han fet sorgir una banca ètica. Cada dia els bancs utilitzen els diners dels seus clients per finançar i invertir en empreses que fabriquen armes utilitzades en conflictes arreu del món. La banca ètica és estable perquè rebutja pràctiques arriscades i són entitats sense ànim de lucre. És assembleària on el soci diu la seva. Competitiva: dona bons serveis. Transparent: te productes clars i senzills. Igualitària: amb remuneracions equitatives. I és un banc que ha d’assegurar el retorn dels seus fons als dipositants i garantir la seva pròpia continuïtat. Banca amb valors per millorar el món i les persones. 

Article publicat al setmanari El 3 de vuit

Empresa y entorno

En el marco de la firma del convenio de colaboración entre el Col·legi d’Economistes y la Federació Empresarial del Gran Penedès, colaboración que permitirá a todos los asociados de la FEGP disfrutar de las mismas ventajas que tenemos los economistas colegiados, nuestro decano Joan B. Casas nos acercó a una visión socioeconómica del presente y del futuro inmediato, que no nos dejó indiferentes. Alerta a los ejes de su ponencia: La destrucción creativa, popularizada por Shumpeter como teoría del proceso de mutación industrial que revoluciona, sin parar, la estructura económica desde dentro, destruyendo la antigua y creando incesantemente una nueva. El dinamismo de la innovación que, a una velocidad vertiginosa, obliga a la propia empresa a tener capacidad de reacción. Ya no vale copiar de la competencia. La cuarta revolución, con la era digital, internet y el big data. La deslocalización de la producción a gran escala tendiendo a un coste marginal cero y haciendo estragos en quien no puede seguir el ritmo. La importancia de la formación, ante la previsión, en pocos años, de la destrucción de cinco millones de puestos de trabajos en total, con el reconocimiento de las personas en el ámbito social, como una orquesta de jazz que ensalza a cada uno de sus componentes a diferencia de una sinfónica. Sin olvidar la transparencia y conciencia social, la sostenibilidad y cuidado del medio ambiente. Debemos dejar la zona de confort si pensamos en un presente y futuro empresarial real. Ya hemos llegado.

artículo traducido del publicado en el semanario el 3 de Vuit

Empresa i entorn

En el marc de la signatura del conveni de col·laboració entre el Col·legi d’Economistes i la Federació Empresarial del Gran Penedès, col·laboració que permetrà a tots els associats de la FEGP gaudir de les mateixes avantatges que tenim els economistes col·legiats, el nostre degà Joan B. Casas ens va atansar a una visió socioeconòmica del present i del futur immediat, que no ens va deixar indiferents. Alerta als eixos de la seva ponència: La destrucció creativa, popularitzada per Shumpeter com a teoria del procés de mutació industrial que revoluciona, sense parar, l'estructura econòmica des de dins, destruint l'antiga i creant incessantment una nova. El dinamisme de la innovació que, a una velocitat vertiginosa, obliga a la pròpia empresa a tenir capacitat de reacció. Ja no val copiar de la competència. La quarta revolució, amb l'era digital, internet i el big data. La deslocalització de la producció a gran escala tendint a un cost marginal zero i fent estralls a qui no pot seguir el ritme. La importància de la formació, davant la previsió en pocs anys de la destrucció de cinc milions de llocs de treballs en total, amb el reconeixement de les persones en el àmbit social, com una orquestra de jazz que enalteix a cadascun dels seus components a diferència d’una simfònica. Sense oblidar la transparència i consciència social, la sostenibilitat i cura del medi ambient. Hem de deixar la zona de confort si pensem en un present i futur empresarial real. Ja hi som. 

article publicat pel setmanari el 3 de Vuit

L'optimisme no ven

Deia Anton Costas dies enrere a la primera conferència sopar del Grup d’Estudis Econòmics de la FEGP. Economista amb sentit de l’humor, que després de les lloances de la seva presentadora, va dir, com deia Unamuno, “siga, por favor siga, mi ego da para mucho más”, el 2018 serà un any bo amb alguns inconvenients, preveu. Imagina l’economia amb tres motors. El principal, el consum i la inversió privada que haurien d’anar entre el 50 i el 60% de la potència, el segon motor auxiliar, l‘exterior, entre el 2,25% i el 3% i el tercer motor, el sector públic. Doncs bé, anem a bona velocitat de creuer, deia. Acabem el 2017 amb un PIB entre el 3,1 i el 3,2% superior al 2,1% de la UE. La capacitat de l’oferta és d’un 55% per les empreses manufactureres i un 57% les de serveis, i és un bon indicador. El consum ha incrementat un 4%, més del doble del que poden créixer les vendes, i baixa l’atur. Millors condicions financeres des del 2008, després de la fallida del sector financer rescatat pel sector públic, diners de tots, sense comptar amb els que s’han dilapidat amb la corrupció. El sector exterior amb un creixement espectacular, el millor des del 2008, malgrat hagi estat amb els salaris congelats. Preveient una gran revolució, ara ve la por a l’atur tecnològic, més angoixant per a qui manté el seu lloc de treball que per qui l’ha perdut. Som una economia maníacodepressiva i l’esperança de vida i la demografia aviat ens afectarà. Malauradament el coneixement no té el poder.

Article publicat a la columna del setmanari el 3 de vuit

Eren vacances no agafades

Era el pont més llarg de l’any. Entre Shuman i Merode, al parc del Cinquantenari de la independència belga, la gent s’anava atansant. Des de l’Arc Central, porta de la ciutat, es van prendre les multitudinàries imatges, que Brussel·les mai hagués imaginat. La Grand Place, amb façanes il·luminades i nadales sonant, era un espectacle cada vespre acompanyat per una munió d’estelades, portades a mans per gent ben abrigada amb el color de moda solar. Brillaven corejant els Segadors, la Santa Espina, el Cant dels Ocells i molts altres cants amb lletres reivindicatives per la llibertat dels nostres polítics catalans. A prop, amb cava la seva benvinguda es donava. 25 bufandes per minut era el ritme d’una paradeta a Bruges, el dia abans. Cites frustrades amb amics sota l’arcada, uns venien en cotxe, altres en vol xàrter al matí aterraven. Impossible veure’s, allarguen el recorregut, no hi ha prou espai. A l’estació central, la policia controla l’entrada al metro i deixen passar sense pagar. Molts opten per caminar tres quarts d’hora. Aturats a l’andana la respiració dels demés es pot quasi escoltar. Dins el vagó, totes les edats, joves amb quitxalla, gossos de companyia i algunes persones grans discapacitades, s’han aventurat. Barrets, gorres, mocadors, estoles, bufandes, llaços, bosses, anoracs, tenyint el subterrani d’un groc que brilla com l’or i els belgues en són simpatitzants. I si som pocs, es preguntaven i si quasi no ens veuen, van pensar. Centenars de belgues, amables i solidaris, van ser testimonis de l’emoció de milers de ciutadans dels nostre poble català. Ni el fred, ni el vent, ni la pluja, ni la neu al final, han impedit que el món ens hagi vist com un poble de pau, reclamant la llibertat. Ni un paper a terra. Ni un esglai quan, des d’un tercer pis estant, uns espanyols menyspreen el seu esforç cantant adéu siau. Els bombers, exemplars, van a la Creu Roja a donar sang. Músics per tot arreu, amb els so dels seus instruments, als càntics anaven acompanyant. Castellers fent pinya. Una gran caravana de cotxes, autocars, autocaravanes, motos, avions xàrters i avions de vols regular com una taca d’oli el cor d’Europa anaven inundant. Una presó caminava amb un empresonat que demanava llibertat. Milers i milers de pancartes, estelades i senyeres onejaven en llargs màstils que van portar. És impossible expressar tot el que els sentiments de tants catalans es van desbordar. No són un problema, són una realitat. No són quatre, no estan boixos ni són eixelebrats, són un poble que camina per ser més digne i que està disposat a fer-se escoltar. Bèlgica país amb dues llengües, dues cultures, al nord parlen flamant que te arrels amb el neerlandès i l’alemany i al sud els valons parlen francès. Curiosament conviuen respectant-se les diferències i el progrés és notori pels dos costats.     

article publicat a El 3 de Vuit