Qué somos los catalanes

Somos honrados, cumplidores y solidarios. Somos acogedores, generosos e integradores. Somos moderados, somos un ejemplo de convivencia ciudadana. Cuando estamos convencidos somos tercos, tenaces y tenemos sentido común. Somos prudentes, pacíficos, pacifistas y tranquilos. Somos valientes, fuertes y pragmáticos. Somos pacientes, respetuosos y comprensivos. Somos conservadores entendiendo que debe haber cambios para evolucionar. Somos capaces de crear riqueza porque somos estudiosos y trabajadores, emprendedores, creativos, avanzados, eficaces y eficientes. Somos bilingües, sin contar otros idiomas que también hablamos. Somos viajeros y originales. Tenemos científicos, médicos, arquitectos, pintores, escultores, cantantes, músicos, intérpretes, payasos, restauradores, deportistas, cooperantes solidarios, reconocidos en todo el mundo. El músico e intérprete más universal, Pau Casals, en su discurso de agradecimiento a la Medalla de la Paz que el secretario general de las Naciones Unidas le entregó en 1971, dijo, emocionado, que era catalán y que Cataluña había sido la nación más grande del mundo porque tuvo el primer Parlamento democrático mucho antes que Inglaterra y fue la que acogió el inicio de las Naciones Unidas, en el siglo undécimo, cuando sus autoridades se reunieron en una ciudad de Francia, antes catalana, para hablar de la paz en el mundo. No somos violentos, ni bravucones, ni fanfarrones, ni mentirosos, ni provocadores, ni delirantes, pero tampoco somos ingenuos. No, la convivencia no está en peligro en Cataluña, estad tranquilos.

traducción al castellado del artículo publicado en el semanario El 3 de vuit

Què som els catalans

Som honrats, complidors i solidaris. Som acollidors, generosos i integradors. Som moderats, som un exemple de convivència ciutadana. Quan estem convençuts som tossuts, tenaços i tenim sentit comú. Som prudents, pacífics, pacifistes i tranquils. Som valents, forts  i pragmàtics. Som pacients, respectuosos i comprensius. Som conservadors entenent que hi ha d’haver canvis per evolucionar. Som capaços de crear riquesa perquè som estudiosos i treballadors, emprenedors, creatius, avançats, eficaços i eficients. Som bilingües, sense comptar d’altres idiomes que també parlem. Som viatgers i originals. Tenim científics, metges, arquitectes, pintors, escultors, cantants, músics, intèrprets, pallassos, restauradors, esportistes, cooperants solidaris, reconeguts arreu del món. El músic i intèrpret més universal, Pau Casals, en el seu discurs d’agraïment a la Medalla de la Pau que el secretari general de les Nacions Unides li va lliurar el 1971, va dir, emocionat, que era català i que Catalunya havia estat la nació més gran del món perquè va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra i fou la que va acollir l’ inici de les Nacions Unides, al segle onzè, quan les seves autoritats es van reunir en una ciutat de França, abans catalana, per parlar de la pau en el món. No som violents, ni bravucons, ni fanfarrons, ni mentiders, ni provocadors, ni delirants, però tampoc no som ingenus. No, la convivència no està en perill a Catalunya, estigueu tranquils. 

article publicat al setmanari el 3 de Vuit

Les masses empatxen

Sí, les masses empatxen, no hi ha temps a digerir-les. Qui no s’ha empatxat amb fruits secs, en no parar d’ingerir un darrera l’altre, penedint-nos al primer escalfor d’estómac. Passa amb la matxacada de futbol que ens tenen habituats tots els mitjans cada dia de la setmana, parlant de quina és la fitxa preuada de tal o qual jugador, què xiulen els àrbitres, que si la lliga, la Champions, la copa, com si no hi hagués cap altre esport en el món. I les converses de castellers que no empatxen, parlant de si carregaran el 3 de deu amb folre i manilles, de si el pilar de 10 ha estat descarregat o no, de si la torre de vuit era neta. El que agrada a uns a d’altres cansa. Un bocí de xocolata negre presa en un moment de cansament aixeca l’ànim a qualsevol, però si ens prenem tota una tableta, excita més que una dotzena de cafès i et fa un racó, difícil d’eliminar, al budell. I tantes i tantes coses que trobes arreu malgrat no ho vulguis veure. Ens hem polititzat ens agradi o no. Ara toca moments confusos que a molta gent no agrada per la crispació i per l’enfrontament de parers. Però malgrat el seu empatx, es preferible al silenci de quan érem joves il·lusos, preocupats tan sols del nostre mal de panxa. Vivim creant una societat pel futur dels nostres fills i nets. Depèn de si girem la cara o no cap un altre cantó, haurem format part de la història del nostre país. Diguem la nostra, malgrat sigui una empatxada.

columna publicada al setmanari el 3 de vuit 

Innovación

Cambiar, adaptarse, mejorar, verbos comunes antes del de Innovar del cual las empresas que piensen en futuro deben mentalizarse a utilizar. Pero qué es innovar? Los paradigmas de la sociedad han cambiado. Antes la fidelización a personas y empresas era una constante, ahora se considera un signo de poca experiencia. Los jóvenes de hoy, si trabajan, no se conforman a seguir demasiados años en un mismo lugar, los atraen nuevos proyectos. Después de tres revoluciones industriales, hemos entrado en la cuarta donde todo es inmediato, rapidísimo, instantáneo. Todo es volátil, incierto, complejo y ambiguo. Esto es lo que se llama entorno VUCA, por sus siglas en inglés. Las empresas deben adaptarse a este ritmo trepidante de cambio, ya que, según Jack Welch, si el entorno va más deprisa que la misma empresa, el final está a la vista y la única pregunta que tienes que hacerte es: cuando se producirá? Esto es innovar. La primera revolución, 1750 vino marcada por la máquina a vapor, el cambio de agricultores y ganaderos a manipuladores de máquinas accionadas por energía, la aparición de nuevas materias primas como el algodón y el hierro, desarrollando la industria textil y la construcción de los ferrocarriles. La segunda, de la mitad del siglo XIX hasta la I Gran Guerra, en Cataluña aparecieron sectores como el eléctrico, la construcción y la metalurgia que se vio favorecida por la repatriación de capitales ganados en las colonias por los "indianos".

Me atrevería a decir que la tercera revolución llegó a finales del siglo XX con la tecnología de comunicación por Internet y las nuevas fuentes de energía renovables. Recordáis el antes y el después de las Olimpiadas del 92? La estación de telecomunicaciones para retransmitir los juegos nos permitió dar un salto inimaginable. Ahora ya estamos en la cuarta revolución donde todo es posible. Ya no hace falta ser adinerado para poner un negocio en marcha. Hace falta imaginación, inventiva, creatividad y preparación. Y con la globalización, los jóvenes recién salidos de las universidades comienzan negocios casi como un juego y los hacen rentables como nunca hubieran soñado. Se refiere a las redes sociales, la robótica, las aplicaciones en los móviles, el comercio en línea, etc. La mayoría de las start-ups, empresas de nueva creación con grandes posibilidades de crecimiento y fuerte componente tecnológico relacionadas con el mundo de Internet y las TICs, utilizan otras nuevas formas de financiación al margen de las entidades financieras tradicionales. Crowdfounding, a través de una plataforma, el emprendedor logra en un tiempo acotado la financiación de un colectivo de gente que se unen a cambio de algo simbólico, haciendo posible la ejecución de su proyecto. Playfunding, los emprendedores subirán su proyecto, manteniéndose a la espera de que una empresa los "patrocine". Crowdlending, mediante páginas avanzadas en el crowdfunding, las empresas ofrecen una rentabilidad o un tipo de interés alto a los inversores potenciales.

Crowdsourcing, en una Marketplace, las empresas abren una convocatoria sobre una tarea específica a un número indeterminado de personas, y pueden elegir los más apropiados para desarrollar esa tarea. Ya no vale seguir en la zona de confort. Ya no se puede vivir pensando que vamos a mantener el estatus para siempre. Tenemos que estar abiertos al cambio y si puede ser, debemos promoverlo para no quedarse atrás y ser tragados en el camino. Ahora cualquier invento está a disposición de todo el mundo, se comparte, ayuda a crear otros nuevos, no como antes que se guardaban como secreto con llave. Ninguna industria se escapa al cambio y las oportunidades son infinitas. Sólo hay límites a nuestra mente. Es por ello que las empresas que trabajan con equipos pequeños, con mentalidad abierta y cohesionados, creativos y con un liderazgo innovador, explorando nuevas expectativas, sin olvidar el funcionamiento del día a día, son las que podrán salir adelante. La población no crece en todo el mundo, envejece y los gobiernos son incapaces de solucionar el problema que ya se ha planteado con un paro en alza y unas pensiones no garantizadas a la baja. Los directivos formados bajo principios de estrategia pensada para organizaciones verticales y orientadas al control, al mando y en la obediencia, que reproducen estructuras militares, fueron un paradigma que dio la dirección clásica de la era industrial. Hoy las direcciones empresariales están recibiendo un giro sin precedentes. La innovación conlleva esfuerzo, por supuesto, pero también oportunidades.

traducción de 3 columnas de artículos en el semanario el 3 de vuit 

Innovació

Canviar, adaptar-se, millorar, verbs comuns abans del d’Innovar del qual les empreses que pensin en futur han de mentalitzar-se a utilitzar. Però què és innovar? Els paradigmes de la societat han canviat. Abans la fidelització a persones i a empreses era una constant, ara es considera un signe de poca experiència. Els joves d’avui, si treballen, no es conformen a seguir massa anys en un mateix lloc, els atrauen nous projectes. Després de tres revolucions industrials, hem entrat a la quarta on tot és immediat, rapidíssim, instantani. Tot és volàtil, incert, complex i ambigu. Això és el que se’n diu entorn VUCA, per les seves sigles en anglès. Les empreses s’han d’adaptar a aquest ritme trepidant de canvi, ja que, segons Jack Welch, si l’entorn va més de pressa del que va la mateixa empresa, el final està a la vista i l’única pregunta que t’has de fer és quan es produirà? Això és innovar. La primera revolució, al 1750 va venir marcada per la màquina de vapor, el canvi d’agricultors i ramaders a manipuladors de màquines accionades per energia, l’aparició de noves matèries primeres com el cotó i el ferro, desenvolupant la indústria tèxtil i la construcció dels ferrocarrils. La segona, de la meitat del segle XIX fins a la I Gran Guerra, a Catalunya aparegueren sectors com l’elèctric, la construcció i la metal·lúrgia que es va veure afavorida per la repatriació de capitals guanyats a les colònies pels “indianos”.
M’atreviria a dir que la tercera revolució arribà a finals del segle XX amb la tecnologia de comunicació per Internet i les noves fonts d’energia renovables. Recordeu l’abans i el després de les Olimpíades del 92? L’estació de telecomunicacions per retransmetre els jocs ens va permetre fer un salt inimaginable. Ara ja som a la quarta revolució on tot és possible. Ja no fa falta ser adinerat per posar un negoci en marxa. Fa falta imaginació, inventiva, creativitat i preparació. I amb la globalització, els joves recent sortits de les universitats comencen negocis gairebé com un joc i els fan rendibles com mai haguessin somniat. Em refereixo a les xarxes socials, la robòtica, les aplicacions en els mòbils, el comerç en línia, etc. La majoria de les start-ups, empreses de nova creació amb grans possibilitats de creixement i fort component tecnològic relacionades amb el món d’Internet i les TICs, utilitzen altres noves formes de finançament al marge de les entitats financeres tradicionals. Crowdfounding, a través d’una plataforma, l’emprenedor aconsegueix en un temps acotat el finançament d’un col·lectiu de gent que s’uneixen a canvi d’alguna cosa simbòlica, fent possible l’execució del seu projecte. Playfunding, els emprenedors pujaran el seu projecte, mantenint-se a l’espera que una empresa els “patrocini”. Crowdlending, mitjançant pàgines avesades en el crowdfunding, les empreses ofereixen una rendibilitat o un tipus d’interès alt als inversors potencials.

Crowdsourcing, en una Marketplace, les empreses obren una convocatòria sobre una tasca específica a un nombre indeterminat de persones, i poden elegir els més apropiats per desenvolupar aquella tasca. Ja no val seguir a la zona de confort. Ja no es pot viure pensant que mantindrem l’estatus per sempre. Hem d’estar oberts al canvi i si pot ser, l’hem de promoure per no quedar enrere i ser engolits pel camí. Ara qualsevol invent està a disposició de tothom, es comparteix, ajuda a crear-ne de nous, no com abans que es guardaven com a secret amb clau. Cap indústria s’escapa al canvi i les oportunitats són infinites. Només hi ha límits a la nostra ment. És per això que les empreses que treballen amb equips petits, amb mentalitat oberta i cohesionats, creatius i amb un lideratge innovador, explorant noves expectatives, sense oblidar el funcionament del dia a dia, són les que podran tirar endavant. La població no creix a tot el món, envelleix i els governs són incapaços de solucionar el problema que ja s’ha plantejat amb un atur en alça i unes pensions no garantides a la baixa. Els directius formats sota principis d’estratègia pensada per organitzacions verticals i orientades al control, al comandament i a l’obediència, que reprodueixen estructures militars, van ser un paradigma que va donar la direcció clàssica de l’era industrial. Avui les direccions empresarials estan rebent un gir sense precedents. La innovació comporta esforç, per descomptat, però també oportunitats. 

tres columnes publicades en el setmanari el 3 de vuit

Acoso escolar

Todos hemos oído hablar del moving en las empresas, cuando alguien estorba en su lugar de trabajo y se lo quiere apartar sea como sea. Cansarlo de estar en su puesto y conseguir que, al causarle incluso trastornos psicológicos, decidiese voluntariamente marchar. Las malas maneras de algunas personas no les vienen de ayer, quizás ya eran más malos que la tiña cuando eran pequeños. Insultos, malos tratos físicos, verbales o psicológicos reiterados, exclusión del grupo, fotos difundidas entre compañeros. El mal es peor si el acosador persuade a otros para que se añadan en esta conducta. El problema es que actúan impunemente sobre otros que son unos buenazos. La mayoría de los casos la víctima es tímida, más bien introvertida y no lo explica ni a los de casa ni a los maestros. Cuando la cosa dura demasiado, el niño cae en un estado que no quiere volver a la escuela y los padres y maestros no se lo explican. Difícil de averiguar cuál es el motivo y este es sencillamente acoso escolar. Pero atención uno de cada cuatro casos de acoso escolar se comete a través de les nuevas tecnologías, siendo el móvil la herramienta más utilizada por los fustigadores y la frecuencia aumenta con la edad. A partir de los 13 años el 36,5% de los casos de bullying son cyberbullying. Según un informe de la OMS del 2016, España es el séptimo país entre 42 de Europa y América donde los menores sufren más cyberbulling. Estamos ante un problema muy serio del que se ha de hablar.

traducciónde un artículo publicado en el Semanario el 3 de vuit

Assetjament escolar

Tots hem sentit a parlar del mòbing a les empreses, quan algú fa nosa en el seu lloc de treball i se’l vol fer fora sigui com sigui. Fer-lo cansar d’estar en el seu lloc i aconseguir que, en causar-li fins i tot trastorns psicològics, decideixi voluntàriament marxar. Les males maneres d’algunes persones no els venen d’ahir, potser ja eren més dolents que la tinya quan eren petits. Insults, maltractament físic, verbal o psicològic reiterat, exclusió del grup, fotos difoses entre companys. El mal és pitjor si l’assetjador en persuadeix d’altres perquè s’afegeixin en aquesta conducte. El problema és que actuen impunement sobre d’altres que són bonassos. En la majoria dels casos la víctima és tímida, més aviat introvertida, i no ho explica ni als de casa ni als mestres. Quan la cosa dura massa, el nen cau en un estat de no voler anar a l’escola i els pares i mestres no s’ho expliquen. És difícil esbrinar quin és el motiu, tot i que és, senzillament, assetjament escolar. Però... atenció! Un de cada quatre casos d’assetjament escolar es comet a través de les noves tecnologies, de manera que el mòbil és l’eina més utilitzada pels fustigadors. A més, la freqüència augmenta amb l’edat. A partir des 13 anys el 36,5% dels casos de bullying són cyberbullying. Segons un informe de l’OMS del 2016, Espanya és el 7è país entre 42 d’Europa i Amèrica on els menors pateixen més cyberbulling. Som davant d’un problema molt seriós del qual s’ha de parlar.

article publicat al setmanari el 3 de vuit