Salutacions

Hola! escarit ens diem dues persones quan en  creuar-nos ens saludem amigablement. Cop de mà enlaire, a aquells que caminant per la vorera del costat es giren una mica i et reconeixen en passar. Hola sóc jo!, fem una cantarella quan ja som a casa, malgrat no tenir ningú al davant, sabent que algú altre ha arribat primer i ens escoltarà. Saludem, en qualsevol idioma, a l’uniformat de darrer el taulell de l’hotel a qui demanem que ens doni la clau del nostre allotjament. Seriosament a aquell funcionari que darrere una taquilla de l’administració demanem que ens atengui al requeriment poc entenedor. Al conductor del bus que li hem de pagar el bitllet per manca de previsió. 

Abraçades als invitats del nostre casament o de qualsevol altra celebració. Diem bon dia en llevar-nos i veure despert el nostre consort. Complaents rebem a qui es presenta a treballar per primer cop. Un somriure d’orella a orella quan veus atansar-se la persona que t’ha robat el cor. Ja som aquí! als botiguers del poblet on passes les vacances des de fa anys, en anar a comprar. A les xarxes, correus electrònics, telèfons i a les cartes salutacions no hi poden faltar. Agafats de les mans sense presentació prèvia, en una via lliure de cents de quilòmetres, abans ens vam saludar. Satisfets en dir el nostre nom, exposant el document d’identitat i esperant el moment de posar la papereta a l’urna per votar. Salutació demanant perdó i donant les gràcies, ha estat el començament d’un històric parlament en el debat d’investidura del nou president de la Generalitat.

Columna publicada al setmanari el 3 de vuit 

La cloenda de l’any

Llums dibuixant cels il·luminen rambles, places i carrers. Cartells anuncien la Fira del Gall. Aparadors pastissers amb neules i torrons. Empreses i associacions conviden a dinars i sopars en els quals els assistents, alguns invitats, contents es desitgen un bon Nadal. Botiguers que veuen possible tancar l’any amb dignitat. Alguns aniran a veure familiars llunyans, hi ha qui va de convidat cada dia i d’altres, en ser amfitrions, pensen i repensen a fer el menjar tradicional o sorprendre amb un menú poc convencional. Bons vins i bons caves no faltaran. Per Santa Llúcia els nens paren el pessebre ben desat, mentre els grans visiten noves exposicions. Cases guarnides esperen el Pare Noel, amb garlandes a les portes i avets amb les seves borles on al seu peu les joguines deixarà. El tió comença a fer la digestió. Grèvol i eucaliptus llueixen en bonics rams. Ponsèties sobre tauletes i centres amb espelmes enceses. El vesc no pot fallar ni els angelets anunciadors aparellats. Taules ben parades llueixen tovalles de fil brodades, es renten copes de cristall que no es fan servir mai. Tot són bons desitjos, bons àpats, obsequis i bones intencions. Concerts, obres operístiques i musicals, la música envaeix l’ambient de grans composicions. Orquestres simfòniques, corals polifòniques les interpretaran en auditoris i esglésies on es farà la missa del gall. El Pessebre de Pau Casals, nadales i valsos de Johann Straus fan del Nadal la cloenda de l’any.

Sugar, ningú no és perfecte

Somni fet realitat, somniar és sa. Somniar i creure-hi amb cos i ànima, deixar volar la imaginació i donar-li cos verídic al despertar. Deixar fruir les idees, posant esforç i convicció, donar forma i moviment, tirar-ho endavant amb un bon equip al teu costat. Qui t’acompanya és tan important que d’ell depèn, en gran mesura, poder atrapar el somni perseguit. Quan falten poques hores per apujar el teló, aquestes paraules sortiran a la llum. Som a un pas de sentir els aplaudiments dels espectadors del musical de l’any, basat en la millor comèdia de la història del cinema. De veure somriures i escoltar rialles amb algunes cleques que alguns sonorament faran. Tinc el privilegi de ser convidada a veure i escoltar un primer assaig de l’obra i gaudir d’una de les millors estones que podia escollir. El resultat del bon gust, bona música i músics, bons intèrprets, ballarins i cantants i bon equip creatiu, tots bons professionals, ja és aquí. Abraço la Laura en arribar, volent calmar-li els nervis amagats. El Pau, sempre seré, somriu i, em fa dos petons, penso, aquests dos s’han ben trobat. El Bernat, corpulent però encantador, deixa un moment la partitura per donar-me la benvinguda. Vaig saludant  tota la companyia esperant el començament. A la gran sala de Som-hi dansa, si encara no us n’heu assabentat, s’ha cuit Sugar, el musical el qual no podeu deixar de veure al teatre Gaudí, on comprovareu que ningú no és perfecte, al seu encantador final. 

Maria Torra, economista i mediadora d'assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma


Article publicat al setmanari El 3 de vuit

Una gran Obra

Gran obra la Fundació Josep Carreras!, vaig deduir havent escoltat el seu gerent. Neix al 1988 després del multitudinari concert benèfic a l’esplanada de l’Arc del Triomf a Barcelona, on unes 100.000 persones van assistir, fent donatius per la lluita contra la leucèmia, càncer patit en primera persona pel nostre admirat tenor Josep Carreras. Afortunat va ser en rebre l’atenció d’un gran equip, tant al Clínic com a Seattle on va ser trasplantat. El Dr. E. Donall Thomas, a qui Carreras li confià el seu destí, després de 30 anys de recerca, entossudit per creure en el trasplantament de medul·la òssia com la solució a la leucèmia, fou premiat el 1990 amb el Nobel de Medicina, i va ser com un membre més de l’equip d’aquesta Fundació. Seattle, Ginebra i Munic tenen la sort de compartir la seva representació. La FJC té 1.000 projectes en marxa, un banc de cèl·lules mare a Dusseldorf, 25 milions de donants, treballa en col·laboració amb la sanitat pública però se’n manté independent perquè no compta amb cap subvenció. 27 anys de concerts del nostre cantant líric han permès no endeutar-se. Si estem orgullosos de la tasca de La Marató de TV3, fa 20 anys consecutius un canal televisiu alemany ha fet una gran gala a favor de la FJC, mantenint l’audiència per sobre la mitjana i repetint els donatius. El projecte Josep Carreras Leukeamia Research Institute que construirà un nou campus al costat de l’Hospital de Can Ruti podria ser el que rebés el nostre granet de solidaritat aquestes festes.

Maria Torra, economista, mediadora d'assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat

Article publicat a El 3 de vuit 

La tercera joventut

Complir més anys i en millor estat, si en podem gaudir, serà com tenir una tercera joventut. Serem inactius ben plantats i jubilats que la tercera edat, si hi arribem, serà en dependència. Segons dades d’Idescat analitzades per la sociòloga Mireia Farré, Catalunya tindrà una esperança de vida de les més altes del món, però amb fecunditat baixa i uns pronòstics econòmics per envelliment demogràfic preocupants. Per altra banda, es comença a parlar de substituir el llindar fix de l’edat activa per un llindar variable i es trasllada a una edat major, ja que hi arribarem en millors i òptimes condicions. Vaja això anima, però donar serveis de previsió sostenible en sistema de pensions i en sistema sanitari serà part dels problemes més importants per l’augment del nombre d’usuaris. L’esperança de vida ha passat a ser de 75 a 85 anys des de principis del segle passat. El nombre de persones més grans de 65 anys s’ha triplicat. Hem passat de 6 a 7,5 milions d’habitants tan sols en 20 anys. Però ara, la migració és negativa a causa de la precarietat del món laboral. A projeccions fetes del 2013 al 2051, la taxa de fecunditat passa de l’1,4 a l’1,5 fills per dona, tenint esperança de vida moderada, migració negativa fins al 2017 i positiva a partir del 2025, més morts que naixements i la conclusió seria la necessitat d’immigració per incrementar la població activa. Ara, els majors de 65 anys són el 30% del total de la població, si tenim en compte que entre els 45 i els 65 anys representa el 50%, i que tenim una taxa de fecunditat inferior a la de la UE, entre el 2030 i el 2050 tindrem la població activa més baixa. Un altre punt important és l’augment exponencial de la dependència dels majors de 65 anys. Al 1994, dels darrers 18 anys de vida d’una persona, els 10 primers eren lliures de dependència i els 8 darrers es presentaven certes discapacitats. Cap a l’any 2030 es preveu viure 23 anys a partir dels 65, però es tem que en podrien haver-hi 14 sense dependència i 9 totalment dependents. La visió amb aquest indicador és més optimista. Tot i això és un tema molt preocupant, ja que l’administració no ha fet prou fins ara i, cada cop més, les famílies ja desmembrades no podran refiar-se dels fills i néts per rebre les atencions que requeriran. Les residències hauran d’atendre més persones grans amb més discapacitats i això vol dir un cost social molt superior al que ja hi ha ara, difícilment assumible. Mai havíem estat tan sans com ara i tan malalts com ara. Els pacients hauran de canviar i ser més actors i no tan pacients, i prendre part del que volem ser i estar quan ens trobarem en aquestes circumstàncies. La vida activa serà més llarga i tindrem una tercera edat més òptima, però haurem de preveure la necessitat de més cures que patirem i que això ara per ara el sector públic no té resolt. Hem de vetllar per la tercera joventut per poder-ne gaudir.

Maria Torra, economista, mediadora d’assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat

Publicat al setmanari El 3 de vuit  

Crema París i no ens cremem nosaltres

Obrint els ulls i desperta, m’aixeco del llit. Bon dia voldria pensar, però una quimera s’avança al meu desig. Com deuen estar? Com deu ser de gran el seu dolor, el seu sentiment d’impotència! Fa poquet vaig tenir l’encert de passar uns dies amb amigues de la meva infantesa en aquell indret. Com vam gaudir d’haver retrobat la nostra amistat i engrandir-la, si cap, en aquell entorn memorable. París s’ha convertit, per les que ens el vam recórrer, un lloc inoblidable on vam riure, xerrar i gaudir de confidències. En què s’ha convertit des del passat 13 a la nit? El món està boig? Per què tantes diferències entre uns i altres? Cultura sense comprensió. Religió que no apropa. Fanatisme cada cop més plural, com una taca d’oli, fa molt de mal. Diners sense finalitats justes. Mentre uns els malgasten vivint com a reis, d’altres els compten cada mes per poder donar un bocí als seus fills si tenen un sostre on aixoplugar-se, i d’altres que es diuen pares de la pàtria els aboquen en armes contra pobles llunyans. Per què? Per què no s’hi fa res? Ara, més cors destrossats. Qui explica l’inexplicable? Què amaguen els països occidentals? Què signifiquen fronteres traçades en línia recta? Com s’explica la venda d’armes? La Pau no necessita armes. L’odi corre ràpid com el foc crema la pólvora. Després ens esgarrifem quan crema París i no ens cremem nosaltres. 

Maria Torra, economista, mediadora d’assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat

Publicat al setmanari El 3 de vuit 

Inici d’un somni (III)

Arribant tot van ser petons, abraçades i encaixades de mans. Alguns absents i altres tornaven d’un bolo de quilòmetres enllà. Una tauleta parada amb begudes i croissants feia la benvinguda amable a la primera lectura del guió. Tots, amb el text, es van anar asseient a les cadires disposades en rotllana. Pau, el director, va fer les presentacions, explicant el repartiment dels papers i dels que avui substituïen als no presents. Va explicar com i quan va néixer la idea i com es va desenvolupar. El que desitjaven i la determinació de tirar-ho endavant. L’agraïment a tots per creure en ells i per l’esforç que farien tots plegats. Va parlar en Bernat, director musical, sobre la música en directe i els seus instruments. Laura, coreògrafa i promotora del projecte, va explicar l’organització de dur aquesta obra a terme. Va parlar d’assajos i contractacions. Llavors començà la lectura. Un llegia les acotacions i cadascú quan el seu personatge havia de dir quelcom. Entre diàleg i diàleg,  la música cantada i en diferents versions americanes s’escoltava, veient com els peus i braços dansaven malgrat que tots eren a un seient. La traductora d’anglès present a la lectura donava pinzellades quan a alguna frase li mancava comprensió. Els de més rodatge, a la primera, sentint-los veies l’escena i arrencaren rialles fent la lectura molt amena. Darrere un projecte hi ha emprenedors que arrisquen amb motivació, a més de pressupostos i finances en aquest hi ha molta passió. Veure’ls i escoltar-los omple de satisfacció. 

Maria Torra, economista i mediadora d'assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat

Article publicat a la columna del setmanari El 3 de Vuit