Faldas y pantalones

Son tres amigos: Laura, Pau y Bernat. Bailarina, ella, al Pau conoció actuando en Grease, el musical, y en el escenario se enamoraron. De él, actor, músico y cantante depende la dirección artística del musical que la Laura ha querido producir y coreografiar. Bernat ha realizado los arreglos musicales de las partituras y dirige la orquestra que en directo acompaña a los cantantes y bailarines que actuarán. El musical Sugar, ningú no és perfecte, es una obra maestra y divertida que esta compañía han desempolvado de los archivos de los olvidados. Todo el elenco de la compañía lo da todo en el escenario disfrutando hasta que el telón no ha bajado. Forman más que una gran familia. Y sin pensarlo dos veces, en un teatro pequeño estrenaron. Del Teatro Gaudí se van el segundo año y estrenan en el Teatro Eixample duplicando localidades. A pocos días antes de la última representación, les llega la bendición de Roc. Como aquel que no quiere, la última función acaba y lo suben al escenario a saludar. Este pequeño, desde la barriga de su madre, y ahora colgado de su cuello, que no ha parado de bailar. Ahora, el 29 de junio se han marcado el reto de llenar 1.500 localidades en el teatro Tívoli. Con faldas y a lo loco esta vez, Sugar actuará en castellano. Premios y nominaciones a premios no les paran de llegar y suerte han tenido que muchos grandes del teatro no los han querido apoyar. El mérito es todo de ellos. No lo deben a ningún padrino. Además del trabajo bien hecho con faldas y pantalones, muchas sonrisas arrancan estos emprendedores.

traducción del artículo publicado en el semanario el 3 de vuit 

Faldilles i pantalons

Són tres amics: la Laura, en Pau i en Bernat. Ballarina, ella, el Pau va conèixer actuant a Grease, el musical, i es van enamorar. D’ell, actor, músic i cantant ha depès la direcció artística del musical que la Laura ha volgut produir i coreografiar. En Bernat ha arranjat les partitures de la música i dirigeix l’orquestra que, en directe, acompanya els cantants i ballarins que actuaran. El musical Sugar, ningú no és perfecte és una obra mestra i divertida que aquesta companyia han desempolsat dels arxius dels oblidats. Tot l’elenc de la companyia ho donen tot a l’escenari, gaudint-ne fins que el teló s’ha abaixat. Formen més que una gran família. I com aquell qui no vol la cosa, en un teatre petit van estrenar. Del Gaudí se’n van el segon any i estrenen a l’Eixample duplicant localitats. A pocs dies abans de la darrera representació, el Roc els va arribar. Com aquell qui no vol, sense adonar-se’n, la darrera funció acaba i el pugen a l’escenari a saludar. Aquest petit, des de la panxa de sa mare, i ara penjat del seu coll, que no ha parat de ballar. Ara, el 29 de juny, el repte d’omplir 1.500 localitats al Tívoli s’han proposat. Con faldas y a lo loco, aquest cop: Sugar actuarà en castellà. Premis i nominacions a premis no els paren d’arribar i sort han tingut que molts grans del teatre no els han donat suport. El mèrit és tot d’ells. No el deuen a cap padrí. A sobre de la feina ben feta amb faldilles i pantalons, molts somriures arrenquen aquests emprenedors.

Article publicat pel setmanari El 3 de vuit

Roda rotaria

Són un club, una associació, una franquícia d’amistat, són empresaris, professionals, són homes i dones, són part de la societat. El seu logo és una roda que explica el canvi de junta de cada any. Es reuneixen com a mínim un cop per setmana. Aborden qüestions d’actualitat. Planifiquen projectes de servei debatent temes locals i globals. Gaudeixen de la companyonia, són aconfessionals. S’informen amb xerrades interessants. Amb joves i la família fan moltes activitats. Entre clubs de diferents nacionalitats estan agermanats. Reconeixen bons professionals, i bons estudiants viatgen, gràcies a ells, coneixent un món llunyà. Promouen normes ètiques contribuint a fomentar la bona voluntat i la pau. Es preocupen pels altres i fan actes de solidaritat. Alguns són de la vila destacats i d’altres són sobrevinguts, però s’integren en un no res a la comunitat. Pertanyen a un club de més de cent anys que existeix a escala mundial. La idea sorgida d’en Paul Harris d’unir americans es va escampar a tots els continents: dos-cents països aplegant un milió dos-cents mil membres en l’actualitat. En el 12è sopar solidari d’enguany a Vilafranca, 430 persones s’hi van aplegar, de totes les edats, tots els oficis, totes les tendències i creences. Políticament correctes, per una meravellosa causa es van trobar. Més d’una llàgrima al final de les imatges digitals del projecte “Compta en mi” les galtes van humitejar. Felicitem-los pel bon exemple d’altruisme que ens van donar.

Article publicat al setmanari El 3 de vuit