Conxinxina

Dir que te’n vas molt i molt lluny o a l’altra punta de món té el nom d’un país del qual els francesos –després de pactar amb Espanya a les Filipines i amb l’excusa de castigar la persecució a missioners catòlics– es van apoderar i van anomenar Conxinxina. Sud de la República del Vietnam, seu del Front d’Alliberació Nacional del Viet Cong. Imatges de pel·lícules de guerra americanes –Apocalypse Now, El cazador, Platoon, La chaqueta metálica...– on la tortura, el napalm massacrant la selva tropical, helicòpters i bombarders B-52 atacant, no van arribar a explicar les esgarrifoses mutilacions i assassinats de més de 400.000 persones, durant la dècada dels seixanta, obra de l’herbicida i defoliant mortífer Agent Taronja, amb els efectes secundaris de mig milió de nens nascuts amb malformacions congènites. Terra desitjada i disputada per conqueridors com Xina, Cambodja i el Japó, els Estats Units van entrar en conflicte amb l’excusa de l’incident de Tonkin a aigües internacionals.  Amb una població tan jove que poc té a veure amb el que es podria esperar. Gent amable, pacífica, educada, atenta i propera al visitant que demostra no tenir rancúnia del dolor sofert. Majoritàriament budistes, han preferit el llenguatge inventat per un jesuïta francès, que va transcriure els sons xinesos a la grafia llatina, permetent als occidentals poder-nos orientar quan el llegim. Un plaer, anar a la Conxinxina. 

Article publicat pel setmanari el 3 de vuit