Les falles d’Isil

Un any més, pobles del Pirineu reviuran amb falles la nit de Sant Joan. A Isil, Patrimoni d’Interès Nacional el 2010, el foc és el centre de la celebració ancestral. Un gran tronc plantat en mig de la plaça espera les falles, disposades dalt de la muntanya. S’assequen un mes abans per ser enceses pels fallaires quan caigui la nit i les baixin muntanya avall dibuixant un seguici de cuques de llum en ziga-zaga. Es tracta de troncs gruixuts de metre i mig de llargada, i d’altres més portables. Els joves i no tan joves celebren el solstici d’estiu portant el foc entre mans. Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2015 amb 63 pobles pirinencs més, estan documentades des del segle XI. Isil, nucli de poques cases habitades, veu com una allau de visitants amb motxilles i sacs de dormir disposats a descansar poques hores en masies habilitades, caravanes, tendes plantades o al ras, irrompen la soledat del lloc tranquil, que bullirà amb cants i balls il·luminats fins la matinada. 

A les set de la tarda pugen amunt i, un cop encesa la gran falla, comença la baixada, muntanya a través, amb el foc a les espatlles. Aquest any la flama del Canigó ha estat l'encarregada d'encendre el gran tronc. A baix, seguint el ritual, amb la punta de la falla cremada marquen creus a la porta del cementiri homenatjant antics fallaires. I avivant el tronc encès de la plaça, canten i ballen al seu voltant quatre danses: la dels fallaires, el ball de bastons, la bolangera i el ball pla, havent rebut abans flors, coca i vi i havent donat pas al ball de la festa major. 

Article publicat al setmanari el 3 de vuit

La fuerza del agua

Pirineos, inmenso embalse helado, que al deshielo deja ir gran cantidad de agua. Si la primavera es lluviosa, como este año, los ríos van llenos a rebosar de las orillas. Sonido ensordecedor que no para. En verano las piedras redondas, que vemos en los ríos de montaña, se han esculpido con la fuerza del agua de forma implacable, gota a gota, con esa constancia de pasar una y otra vez por encima y por debajo, por los lados o arrastrándolas. Y las cambia de sitio quizás sedimentándolas, modificando su curso, modificando el paisaje. El Noguera Pallaresa baja con gran caudal, qué quedará de ellas en pocas semanas? Ante la ermita de Sant Joan de Isil, construida a la orilla del rio, en el siglo XI, osados aficionados a los deportes de aventura aprovechan las aguas bravas para coger su canoa y bajar por el rio, saltando por encima de las piedras que el agua esconde. No se trata de un río demasiado ancho ni en calma. Es un rio que se lleva por delante cualquier obstáculo que no resista su fuerza, la fuerza del agua. Abedules, olmos, chopos, biernos, desnudos en el invierno, crecen a alturas insospechables, algunos en el cauce, inundados, les brotan hojas de verde vivo que darán buena sombra a nuestros paseos. Pero ay de aquellos que las raíces no estén bien hundidas, o el viento las haya torcido por su altura, que no aguantarán el embate de esta agua que niega ceder el paso de forma educada.  La fuerza del agua una fuente de energía limpia y renovable.

Artículo traducido del publicado en la columna del semanario El 3 de vuit

La força de l’aigua

Pirineu, immens embassament gelat, al desglaç deixa anar gran quantitat d’aigua. Si la primavera és plujosa, com aquest any, els rius van plens a vessar de les voreres. So ensordidor que no para. A l’estiu, les pedres rodones que veiem als rius de muntanya s’han anat esculpint amb la força de l’aigua de forma implacable, gota a gota, amb aquesta constància de passar una vegada i una altra per sobre i per sota, pels costats o arrossegant-les. I les canvia de lloc potser sedimentant-les, modificant el seu curs, modificant el paisatge. La Noguera Pallaresa baixa amb gran cabdal. Què en  quedarà d’elles en poques setmanes? Davant l’ermita de Sant Joan d’Isil, construïda a la riba del riu, al segle XI, agosarats aficionats als esports d’aventura aprofiten les aigües braves per agafar la canoa i baixar pel riu, saltant per sobre les pedres que l’aigua amaga. No es tracta d’un riu massa ample ni en calma. És un riu que s’emporta per davant qualsevol obstacle que no resisteixi la seva força, la força de l’aigua. Bedolls, oms, pollancres i verns, despullats a l’hivern, creixen a alçades insospitades. A alguns, a la llera, inundats, els broten fulles de verd viu que donaran bona ombra a les nostres passejades. Però ai, d’aquells que les arrels no estiguin ben enfonsades, o el vent els hagi torçat per la seva alçada, que no aguantaran l’embat d’aquesta aigua que es nega a cedir el pas de manera educada! La força de l’aigua, una font d’energia neta i renovable.

article publicat a la columna del setmanari el 3 de vuit

El pomer de'n Roc

Dos joves, encisats un de l’altre, en escena fa uns anys, ballaven. Passat algun temps, amplien el seu cercle anant a buscar-te i tu, sense decidir-ho, has dansat 9 mesos dins el ventre de ta mare. Nen desitjat, volgut i estimat, ni el color dels teus ulls ens diu a qui tens una retirada i de tan maco que ets tots voldrien assemblar-se. Quart net per part de pare i primer de la mare, estar amb tu, les hores passen sense adonar-se.  Ens has fet més humans i més preocupats del futur que pot esperar-te. Sort de l’escalfor del pit de ta mare, tens el millor analgèsic a qualsevol mal de panxa, d’orella i febrada, que fan les nits d’insomni més llargues. Dentetes que apareixen ràpid. Manetes amb els dits llargs que atrapen. Peuets amb bona planta, busques un dit còmplice per anar fent les primeres passes. Bon pes i mida per sobre la mitjana, la música, ritme, ball i cant t’embolcalla com l’aire. No hi ha res que et faci somriure més, fins esclafar de riure amb llàgrimes a la cara, que les pallassades de ton pare i les abraçades, mirades i passos dels alumnes de l’escola de dansa. Destresa en passar pàgina dels contes tens, i assenyales tot allò que veus dient, kunga kunga, paraules indesxifrables. Tan petit i ja has contribuït a plantar un arbre, assegut al clot on les seves arrels xuclaran l’abono que necessita la sàvia. Has tastat amb les mans la terra que regarem, per que el pomer creixi com tu, i faci pomes que esperin a que vinguis a collir-les del teu arbre.

article escrit felicitant l'aniversari de la meva filla Laura, 1 de maig del 2018.

La banca ética

Hace un mes, fui a escuchar de primera mano, lo que explicaban tres directivos, uno de una cooperativa, la Caixa d’Enginyers, y los otros dos de dos bancas, una de procedencia italiana (Fiare banca ética) y la anglosajona Triodos bank que operan en nuestro país desde hace algún tiempo. Jóvenes estudiantes, adultos en activo y colegiados seniors, desbordaron el auditorio principal del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Lo mejor, ver sus caras de satisfacción a la salida. Dirían que el bien a las personas y a nuestro entorno, mediante una nueva forma de hacer banca, puede ser viable. Una banca, que tiene por requisito principal la economía real, haciendo compatible la rentabilidad financiera y la económica, y logrando objetivos sociales y ambientales, es aquí. Exige no operar en paraísos fiscales y el abanico salarial de sus equipos va de 1 a 12 como máximo y no de 1 a 800 como la banca tradicional. Trata el cliente a largo plazo sin fluctuaciones, sin provocar burbujas y grandes pérdidas. Y antes de escoger sus proyectos, la banca ética aplica criterios de selección, unos negativos: evitando invertir, por ejemplo, en la producción y venta de armamento, de energía nuclear, en especulación financiera, o en deslocalizaciones con prácticas de explotación laboral; y otros positivos: prioriza sus inversiones en determinados sectores y apoya proyectos medioambientales, actividades de comercio justo, y micro-créditos a personas con escasos recursos. Valores para mejorar el mundo y las personas. La banca ética  es simplemente un banco que aplica en su actividad los cinco principios éticos siguientes: Ética aplicada en los criterios de inversión y concesión de créditos; Coherencia con valores éticos; Participación democrática de sus socios en las votaciones y en la definición de las políticas básicas de la entidad; Transparencia con información pública y regular de sus actividades; e Implicación con criterios positivos a fin de transformar la sociedad. Sobre los criterios De inversión, podíamos decir que el 30%, como mínimo, de sus instrumentos inversores habrían de ser productos de banca ética. En Francia ya operan con un 60% y en Inglaterra la banca ética ocupa un 20% del sector financiero. La caída y rescate del sector bancario arruinando a muchas familias, algunas endeudadas más de lo que podían, y otras motivadas a comprar produces financieros trampa, enriqueciendo a quien ya lo era, han hecho surgir una banca ética. Cada día los bancos utilizan el dinero de sus clientes para financiar e invertir en empresas que fabrican armas utilizadas en conflictos en todo el mundo. La banca ética es estable porque rechaza prácticas arriesgadas y son entidades sin ánimo de lucro. És asamblearia donde el socio opina. Competitiva, da buenos servicios. Transparente, tiene productos claros y sencillos. Igualitaria, con remuneraciones equitativas. Y es un banco que ha de asegurar el retorno de sus fondos a los depositantes y garantizar su propia continuidad. Banca con valores para mejorar el mundo y las personas.

Artículo traducido del publicado en el semanario El 3 de vuit

La banca ètica

Fa un mes, vaig anar a escoltar de primera mà què explicaven tres directius, un d’una cooperativa, la Caixa d’Enginyers, i els altres de dues banques, una de procedència italiana (Fiare banca ètica) i l’anglesa Triodos bank que operen al nostre país des de fa algun temps. Joves estudiants, adults en actiu i col·legiats sèniors, van desbordar l’auditori gran del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El millor, veure les seves cares de satisfacció a la sortida. Dirien que el be a les persones i al nostre entorn, mitjançant una nova forma de fer banca, pot ser viable. Una banca, que te per requisit principal l’economia real, fent compatible la rendibilitat financera i l’econòmica, i assolint objectius socials i ambientals, és aquí. Exigeix no operar en paradisos fiscals i el ventall salarial dels seus equips va d’1 a 12 com a màxim i no d’1 a 800 com la banca tradicional. Tracta el client a llarg termini sense fluctuacions, sense provocar bombolles i grans pèrdues. I abans d'escollir els seus projectes, la banca ètica aplica criteris de selecció. Uns de negatius: evitant invertir, per exemple, en la producció i venda d'armament, d'energia nuclear, en especulació financera, o en deslocalitzacions amb pràctiques d'explotació laboral; i altres de positius: prioritza les seves inversions en determinats sectors i dona suport a projectes mediambientals, activitats de comerç just i micro-crèdits a persones amb escassos recursos. Valors per millorar el món i les persones. La banca ètica és simplement un banc que aplica en la seva activitat els cinc principis ètics següents: Ètica aplicada en els criteris d'inversió i concessió de crèdits; Coherència amb valors ètics; Participació democràtica dels seus socis en les votacions i en la definició de les polítiques bàsiques de l'entitat; Transparència amb informació pública i regular de les seves activitats; i Implicació amb criteris positius per tal de transformar la societat. Sobre els criteris d’inversió, es pot dir que el 30%, com a mínim, dels seus instruments inversors haurien de ser productes de banca ètica. A França ja operen amb un 60% i a Anglaterra la banca ètica ocupa un 20% del sector financer. La caiguda i rescat del sector bancari arruïnant a moltes famílies - algunes endeutades més del que podien, i altres motivades a comprar productes financers trampa, enriquint a qui ja era ric - han fet sorgir una banca ètica. Cada dia els bancs utilitzen els diners dels seus clients per finançar i invertir en empreses que fabriquen armes utilitzades en conflictes arreu del món. La banca ètica és estable perquè rebutja pràctiques arriscades i són entitats sense ànim de lucre. És assembleària on el soci diu la seva. Competitiva: dona bons serveis. Transparent: te productes clars i senzills. Igualitària: amb remuneracions equitatives. I és un banc que ha d’assegurar el retorn dels seus fons als dipositants i garantir la seva pròpia continuïtat. Banca amb valors per millorar el món i les persones. 

Article publicat al setmanari El 3 de vuit

Empresa y entorno

En el marco de la firma del convenio de colaboración entre el Col·legi d’Economistes y la Federació Empresarial del Gran Penedès, colaboración que permitirá a todos los asociados de la FEGP disfrutar de las mismas ventajas que tenemos los economistas colegiados, nuestro decano Joan B. Casas nos acercó a una visión socioeconómica del presente y del futuro inmediato, que no nos dejó indiferentes. Alerta a los ejes de su ponencia: La destrucción creativa, popularizada por Shumpeter como teoría del proceso de mutación industrial que revoluciona, sin parar, la estructura económica desde dentro, destruyendo la antigua y creando incesantemente una nueva. El dinamismo de la innovación que, a una velocidad vertiginosa, obliga a la propia empresa a tener capacidad de reacción. Ya no vale copiar de la competencia. La cuarta revolución, con la era digital, internet y el big data. La deslocalización de la producción a gran escala tendiendo a un coste marginal cero y haciendo estragos en quien no puede seguir el ritmo. La importancia de la formación, ante la previsión, en pocos años, de la destrucción de cinco millones de puestos de trabajos en total, con el reconocimiento de las personas en el ámbito social, como una orquesta de jazz que ensalza a cada uno de sus componentes a diferencia de una sinfónica. Sin olvidar la transparencia y conciencia social, la sostenibilidad y cuidado del medio ambiente. Debemos dejar la zona de confort si pensamos en un presente y futuro empresarial real. Ya hemos llegado.

artículo traducido del publicado en el semanario el 3 de Vuit