Esprint final

Any nou i vivim com l’any passat. Les darreres setmanes de desembre sembla que el món s’acabi. Ens atansem als resultats anuals. Qui no s’ha marcat o li han marcat uns objectius a aconseguir, és l’examen final. I, és clar, com nens d’escola, o adolescents d’institut, o joves estudiants de facultat, al final de curs ve la gran empollada, el gran esprint final. Tots ho hem fet i malgrat les angúnies, els nervis i l’estrès, en guardem bon record. Estades amb els companys d’estudis, amics per sempre alguns d’ells, en que fèiem resums de resums, a vegades escrits en papers tant petits, per si fos possible treure’ls entre mànegues en un moment  de dificultat. Arriscant que si te’ls veien et farien fora de l’examen i suspendries la feina feta de tot un any. Fumant perquè els demés fumaven, bevent cafès per mantenir-nos desperts. Deu ser això el que fa que d’adults seguim actuant com llavors. Jo vinc d’una època en que les assemblees maquinant manifestacions i protestes es prodigaven i les hores de classe s’aturaven per abatudes constants d’uns uniformats de color gris que ens desallotjaven de la facultat, tot dient: “Circulen”. Cóm podíem no deixar per al final tot el que hauríem d’haver fet durant tot el curs!. I al final tot són mils de petons i abraçades, que seria millor anar-les fent tot l’any. Sense pressa però sense pausa, vivint cada moment, assaborint cada instant, sense deixar que la vida sigui un esprint final.

article publicat al setmanari El 3 de vuit 

Sonríe, no está prohibido

Olvidarse de reír es imperdonable a cualquier edad. Estalla a reír o llorar porque vale la pena hacerse a trozos por estos dos sentimientos. Quinta inspiración que Albert Espinosa recomienda en su último libro. Teatro, lugar donde sentir a flor de piel. Poner en escena teatral la película Some like it hot de Billy Wilder, considerada como una de las mejores comedias de la historia del cine -o como la conocemos Con faldas y a lo loco-, es una apuesta muy valiente y arriesgada. Adaptar un guión de inicios del siglo pasado, ubicado en Chicago durante la ley seca norte-americana, dominada per la mafia, y hacerlo divertido para un público catalán exigente, denota la pasión y el talento de sus promotores. Faldas, instrumentos musicales y muchas risas. Divertida. Genial!. Con faldas y a ritmo de jazz. Inmenso musical. Un gran musical. I quién es perfecto? Algunos de los títulos de la crítica de esta obra musical que mereció el primer premio el año pasado. Puesta en escena por la vilafranquina, Laura Olivella, apasionada por la danza y emprendedora que, con su gran equipo directivo (Pau Doz y Bernat Hernández), han sabido escoger a los buenos actores, bailarines y músicos que hacen pasar unas de las mejores horas a vivir y sentir de este año. Sonreír no está prohibido, pero cuando vas por la calle nadie lo diría. Cambia esta idea. Ves a ver Sugar, ningú no és perfecte, sonríe y quedarás fascinado con lo que pasa! 

Somriu, no està prohibit

Oblidar-se de riure és imperdonable a qualsevol edat. Esclafeix a riure o a plorar, perquè val la pena fer-se a miques per aquests dos sentiments. Cinquena inspiració que Albert Espinosa recomana al seu darrer llibre. Teatre, lloc on sentir a flor de pell. Posar en escena teatral la pel·lícula Some like it hot de Billy Wilder, considerada com una de les millors comèdies de la història del cinema -o com la coneixem Con faldas y a lo loco-, és una aposta molt valenta i arriscada. Adaptar un guió d’inicis del segle passat, ubicat a Chicago durant la llei seca nord-americana, dominada per la màfia, i fer-lo divertit per un públic català exigent, denota la passió i el talent dels seus promotors. Faldilles, instruments musicals i molts riures. Divertida. Genial!. Amb faldilles i a ritme de jazz. Immens musical. Un gran musical. I qui és perfecte? Alguns dels títols de la crítica d’aquesta obra musical que va merèixer el primer premi l’any passat. Posada en escena per la vilafranquina, Laura Olivella, apassionada per la dansa i emprenedora que, amb el seu gran equip directiu (Pau Doz i Bernat Hernández), han sabut escollir els bons actors, ballarins i músics que fan passar unes de les millores hores a viure i sentir d’aquest any. Somriure no està prohibit, però quan vas pel carrer ningú no ho diria. Canvia aquesta idea. Ves a veure Sugar, ningú no és perfecte, somriu i et quedaràs fascinat amb el que passa!

article publicat al setmanari el 3 de vuit 

Merry Christmas

Christmas, for some, reflection time, of happiness others say, of celebration. A baby was born in a portal he was to save the world. He was born naked like all newborns. We know so few things of his childhood, apart from the well-staged manger. Some, few writings, say he had brothers. In some mural painting, he is seen holding the mother's hand while the father took another child. Was it the little one? Was he the eldest? With whom he played, he ran, he swam in the river if he learned to swim, nothing is known. How he became a preacher and mass leader, either. They were divine gifts tell you, did not go to college or hire a coach because he was innate in it. He had to be a good salesman, perhaps the best that ever has been, that he and the seller still speak now. He sold hope, encouraging people to endure the evils they suffered, promising a better life. Consolation of the weakest, of the sick, of the poorest, of those who flee from hunger and war, having lost family and friends and their home, the elderly, dependents, those who have good will and want a better world. For others, Christmas are a days of meetings, some family members, others of colleagues and friends, preparing excellent meals, making many toasts, brand new clothes, making the “tió” shit for the little ones, decorating the Home, are days to go to concerts, to see a good musical show. The time dedicated to the holidays of Christmas live in peace, serenity, joy and much love.

Navidad

Navidad, para unos, tiempo de reflexión, de alegría dicen, de celebración. Nació en un portal un bebé que había de salvar el mundo. Nació desnudo como todos los recién nacidos. Sabemos poco de su infancia, a parte del bien escenificado pesebre. Algunos, pocos escritos, dicen que tuvo hermanos. En alguna pintura mural, se le ve cogido de la mano de la madre mientras el padre cogía a otro niño. Era el pequeño? Era el mayor? Con quien va jugó, corrió, nadó en el rio si aprendió a nadar, no se sabe nada. Y cómo se hizo predicador y líder de masas, tampoco. Eran dotes divinas os diréis, no fue a la universidad ni contrató un coach porque era innato en él. Había de ser un buen vendedor, quizás el mejor que nunca jamás haya habido, que de él y del que vendía aún se hable ahora. Vendía esperanza, animando a la gente a soportar los males que padecían, prometiendo otra vida mejor. Consuelo de los más débiles, de los enfermos, de los más pobres, de los que huyen del hambre y la guerra habiendo perdido familiares, amigos y su hogar, de los ancianos, dependientes, de los que tienen buena voluntad  y querrían un mundo mejor. Para otros, la Navidad son días de reuniones, algunas familiares, otras de compañeros de trabajo y de amistades, de preparar unas excelentes comidas, de hacer muchos brindis, de estrenar vestido, de hacer cagar el tió a los más pequeños, de decorar el hogar, son días para ir a conciertos, para ver un buen espectáculo musical. Que el tiempo dedicado a las fiestas de Navidad las viváis en paz, serenidad, alegría y mucho amor.

Nadala

Nadal. Per a alguns, temps de reflexió; de joia, diuen, de celebració. Va néixer en una establia un nadó que havia de salvar el món. Va néixer despullat com tots els nadons. En sabem poc, de la seva infantesa, a banda del ben escenificat pessebre. Alguns, pocs escrits, diuen que va tenir germans. En alguna pintura mural, se’l veu agafat de la mà de la mare mentre el pare portava un altre infant. Era el petit? Era el gran? Amb qui va jugar, córrer, nedar al riu, si en va aprendre? No se’n sap res. I de com es va fer predicador i líder de masses, tampoc. Eren dots divins, us direu. No va anar a la universitat ni va contractar un coach perquè era innat en ell. Havia de ser un bon venedor, potser el millor que mai hi hagi hagut, perquè d’ell i del que venia encara se’n parli ara. Venia esperança, animant la gent a suportar els mals que patien, prometent una altra vida millor. Consol dels més febles, dels malalts, dels més pobres, dels que fugen de la fam i la guerra havent perdut familiars, amics i la seva llar, de la gent gran, dependents, dels que tenen bona voluntat  i voldrien un món millor. Per a altres, el Nadal són dies de reunions, algunes familiars, d’altres de companys de treball i d’amistats, de preparar uns bon àpats, de fer molts brindis, d’estrenar vestit, de fer cagar el tió els més petits, de decorar la llar... Són dies per anar a concerts, per veure un bon espectacle musical. Que el temps dedicat a les festes de Nadal les visqueu amb pau, serenor, alegria i molt amor.

Dissabte

Primer dissabte de desembre, dia fred, vidres entelats. La terrassa mullada per la boira ens mostra un dissabte de descans de treball. Dia per aprofitar a fer un tomb que l’agenda ens va robant. Dia per anar al mercat del dissabte, per omplir el rebost, per fer previsions per al Nadal. Segon dia de la químio que l’estimada Maite ha de suportar, abans del trasplantament final. Dissabte, parella del diumenge, per a alguns el primer del cap de setmana i per a altres el primer del final. Sisè dia de la setmana civil o el setè en el còmput antic i cristià. El nostre dissabte, igual que l’alemany, el castellà, el francès, el rus, el polonès i l’italià significa sàbat, mentre que l’anglès, l’holandès i el llatí vol dir Saturn. En japonès és el dia de la terra, en suec el dia de banyar-se i en basc el de la mitja lluna. Setè dia de la setmana que diuen que Déu va descansar quan va acabar la seva creació universal. Segueix al divendres, que majoritàriament tanca la setmana laboral, malgrat també és un dia de molta feina per al comerç local. En dissabte cada any comença la nostra Fira del Gall, on comprem el preuat gall del Penedès, el gall dindi, el capó o l’ànec per coure i menjar-nos-el amb familiars. Aquest desembre tindrem un dissabte de Nadal i els pessebres celebraran el naixement del tan esperat. I també acomiadarem l’any 2016 tot brindant amb cava l’entrada del nou any. Hi ha tants dissabtes que no acabaria mai.

Article publicat al setmanari el 3 de vuit