Madriz

Al Madrid engalanat de banderes roja y gualda a façanes i balcons, vam viure diverses reaccions quan ens identificaven com a catalans. De cap signe ni a favor ni en contra, algunes. Altres, cridaven "Viva España" al passar per al costat, al veure un llacet i un barret groc al cap. Més dur va ser, venint del barri de Salamanca camí de la mani amb l’estelada. Vox present a diverses cantonades. Per últim, una noia que, dins el lavabo d’un restaurant, ens escoltava, sobre el cas d'una amiga que va patir moving a la Juan Carlos, en el moment de marxar va dir, "pues igual se lo merecía". Deixant-nos alertades per aquelles paraules, sense conèixer de qui parlàvem i prejutjant que deuria ser catalana, no sabent que és doctora en economia i sud-americana. Tot un insult, per ofendre les nostres oïdes i la nostra sensibilitat, que ens va remoure per dins. Malgrat tot, també vam tenir ocasions agradables, sobretot una, en la que un taxista ens va demanar perdó, en nom dels madrilenys, per les reaccions ofensives rebudes. Tot un detall! Curiós va ser, veure persones fent fotos o filmant a la manifestació, que preguntaven el significat del Fairy d'alt d'un pal que tan es va significar. Alegria i sorpresa vam tenir, escoltar, una i una altre vegada, la cantarella, "hemos venido a despedirnos", cosa que ens hagués anat molt be de contestar a un transeünt que ens va escridassar, "iros a casa". En fi, experiències de la manipulació aconseguida per partits unionistes i retrògrads.

article publicat al setmanari el 3 de vuit