Les falles d’Isil

Un any més, pobles del Pirineu reviuran amb falles la nit de Sant Joan. A Isil, Patrimoni d’Interès Nacional el 2010, el foc és el centre de la celebració ancestral. Un gran tronc plantat en mig de la plaça espera les falles, disposades dalt de la muntanya. S’assequen un mes abans per ser enceses pels fallaires quan caigui la nit i les baixin muntanya avall dibuixant un seguici de cuques de llum en ziga-zaga. Es tracta de troncs gruixuts de metre i mig de llargada, i d’altres més portables. Els joves i no tan joves celebren el solstici d’estiu portant el foc entre mans. Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2015 amb 63 pobles pirinencs més, estan documentades des del segle XI. Isil, nucli de poques cases habitades, veu com una allau de visitants amb motxilles i sacs de dormir disposats a descansar poques hores en masies habilitades, caravanes, tendes plantades o al ras, irrompen la soledat del lloc tranquil, que bullirà amb cants i balls il·luminats fins la matinada. 

A les set de la tarda pugen amunt i, un cop encesa la gran falla, comença la baixada, muntanya a través, amb el foc a les espatlles. Aquest any la flama del Canigó ha estat l'encarregada d'encendre el gran tronc. A baix, seguint el ritual, amb la punta de la falla cremada marquen creus a la porta del cementiri homenatjant antics fallaires. I avivant el tronc encès de la plaça, canten i ballen al seu voltant quatre danses: la dels fallaires, el ball de bastons, la bolangera i el ball pla, havent rebut abans flors, coca i vi i havent donat pas al ball de la festa major. 

Article publicat al setmanari el 3 de vuit

La fuerza del agua

Pirineos, inmenso embalse helado, que al deshielo deja ir gran cantidad de agua. Si la primavera es lluviosa, como este año, los ríos van llenos a rebosar de las orillas. Sonido ensordecedor que no para. En verano las piedras redondas, que vemos en los ríos de montaña, se han esculpido con la fuerza del agua de forma implacable, gota a gota, con esa constancia de pasar una y otra vez por encima y por debajo, por los lados o arrastrándolas. Y las cambia de sitio quizás sedimentándolas, modificando su curso, modificando el paisaje. El Noguera Pallaresa baja con gran caudal, qué quedará de ellas en pocas semanas? Ante la ermita de Sant Joan de Isil, construida a la orilla del rio, en el siglo XI, osados aficionados a los deportes de aventura aprovechan las aguas bravas para coger su canoa y bajar por el rio, saltando por encima de las piedras que el agua esconde. No se trata de un río demasiado ancho ni en calma. Es un rio que se lleva por delante cualquier obstáculo que no resista su fuerza, la fuerza del agua. Abedules, olmos, chopos, biernos, desnudos en el invierno, crecen a alturas insospechables, algunos en el cauce, inundados, les brotan hojas de verde vivo que darán buena sombra a nuestros paseos. Pero ay de aquellos que las raíces no estén bien hundidas, o el viento las haya torcido por su altura, que no aguantarán el embate de esta agua que niega ceder el paso de forma educada.  La fuerza del agua una fuente de energía limpia y renovable.

Artículo traducido del publicado en la columna del semanario El 3 de vuit

La força de l’aigua

Pirineu, immens embassament gelat, al desglaç deixa anar gran quantitat d’aigua. Si la primavera és plujosa, com aquest any, els rius van plens a vessar de les voreres. So ensordidor que no para. A l’estiu, les pedres rodones que veiem als rius de muntanya s’han anat esculpint amb la força de l’aigua de forma implacable, gota a gota, amb aquesta constància de passar una vegada i una altra per sobre i per sota, pels costats o arrossegant-les. I les canvia de lloc potser sedimentant-les, modificant el seu curs, modificant el paisatge. La Noguera Pallaresa baixa amb gran cabdal. Què en  quedarà d’elles en poques setmanes? Davant l’ermita de Sant Joan d’Isil, construïda a la riba del riu, al segle XI, agosarats aficionats als esports d’aventura aprofiten les aigües braves per agafar la canoa i baixar pel riu, saltant per sobre les pedres que l’aigua amaga. No es tracta d’un riu massa ample ni en calma. És un riu que s’emporta per davant qualsevol obstacle que no resisteixi la seva força, la força de l’aigua. Bedolls, oms, pollancres i verns, despullats a l’hivern, creixen a alçades insospitades. A alguns, a la llera, inundats, els broten fulles de verd viu que donaran bona ombra a les nostres passejades. Però ai, d’aquells que les arrels no estiguin ben enfonsades, o el vent els hagi torçat per la seva alçada, que no aguantaran l’embat d’aquesta aigua que es nega a cedir el pas de manera educada! La força de l’aigua, una font d’energia neta i renovable.

article publicat a la columna del setmanari el 3 de vuit