Amistat

Relació abstracta entre éssers vius, química, un llaç, un sentiment, una confiança, fidelitat, ajut, coincidències, obviar errors, escoltar, alegria mútua, eixugar llàgrimes, temps viscut plegats. És sempre l’amistat recíproca? Ets amic d’algú o algú és amic teu o les dues coses alhora. On és la diferència?  Si estar viu i gaudir de la vida cada dia és ser feliç, ser amic dels teus amics és estar a punt a cada moment, a cada hora, per allò que necessitin. No s'hi val dir "Ara no puc, ho sento, vine més tard". Més tard pot ser mai més i et pots adonar de quant l’estimaves quan ja no li puguis dir. No et penedeixis mai d’haver perdut a un amic per sempre, sense haver-li donat abans, allò que et demanava, sense egoisme, en el moment que ho precisava, no quan a tu et convenia. Donar sense rebre res a canvi. La companyonia, que comparteix una part concreta de la teva vida, el teu treball, el teu estudi, la teva afició, a vegades s’acosta a l’amistat sense acabar-ho de ser i d’altres s’engrandeix, es completa, es torna autèntica. Ara be, per ser amic dels demés has de ser amic teu. Com si fossis dues persones, tens un amic interior al que ajudes o perjudiques, al que estimes o rebutges. Anar més a poc a poc i dedicar-te un temps al teu propi amic interior, escoltant els batecs del teu cor i dedicant més temps als teus amics, a la teva família. Seràs feliç compartint i fent feliços als demés.