Era principis d’octubre quan, després de molts intents per
convèncer a qui podien però no volien sentir-se atrets per uns joves bons
professionals del món de l’art escènic, la música i la dansa, van emprendre el
seu projecte només amb els seus esforços, només amb les seves il·lusions, només
amb el seu talent, amb la valentia de tirar-ho endavant, amb la convicció dels
que saben què volen i cap a on volen anar, dels que es busquen la bona sort
perquè aquesta no ve sola, dels que lluiten per aconseguir viure d’allò que els
agrada i no del que algú els ha imposat, dels que tenen vocació, dels que saben
liderar un equip, dels que saben escollir els seus companys, dels que gaudeixen
amb ells i ho donen tot de si. Us parlo de la meva filla Laura i el seu company
Pau, coreògrafa i director, i Som-hi films, productora de l’obra musical
“Sugar, ningú no és perfecte” que ahir al vespre va rebre el premi al millor
musical en la XVIII edició dels Premis de la crítica de teatre. Estic
tremolant, no sabíem de què anava això i hem guanyat. Paraules d’una Laura
emocionada que pujava a l’escenari paralitzada per un esdeveniment tan
inesperat com merescut. Sense glamur, però amb la bellesa del somriure més
obert i sincer, aquests joves han rebut un reconeixement a la seva labor per
l’èxit d’acceptació d’un públic entregat fins a la darrera representació quan
el director, actor, cantant, ballant deia aquella frase “m’he promès, m’he
promès, ...” i ens feia esclatar a riure com mai. El dolç somni fet realitat.
article publicat a El 3 de Vuit
No hay comentarios:
Publicar un comentario