Viure amb entusiasme, és un deure i una necessitat

Viure amb entusiasme, és un deure i una necessitat

Darrerament no sé el que em passa que només em crida l’atenció aquells escrits, llibre o xerrades que parlen del sentit positiu de la vida. Perquè serà? Crec que ja estem cansats de sentir allò de que “anem fent” quan et trobes algú conegut que fa dies no l’has vist. O allò de, “treballant i que duri, perquè amb la que cau...” Senyors es que no tenim prou de mirar el vas mig buit? Que el vas està totalment ple, la meitat possiblement de líquid i l’altre d’aire però sumat està ple. Que ningú ens ho solucionarà si no hi posem de la nostra part. Em va fer gràcia la teoria que fa servir de que tots som bombetes transmeten, l’únic que algunes van enceses i d’altres foses, algunes amb molt de voltatge i d’altres són leds que ni escalfen i no gasten. Jo segueixo pensant que podem superar les dificultats vivint amb una mica més entusiasme.

En aquests moments, quan pensem en el perfil de les  persones que necessitem a les empreses, hem d’adonar-nos que la forma de valorar-les ha canviat. És cert que rebem un currículum i en ell ens han escrit qui és, què ha estudiat, és a  dir ens descriu les seves capacitats o coneixements tècnics i quina experiència en els camps que explica o sigui les seves habilitats. Però no serà fins que l’entrevistem que podrem comprovar quines poden ser les seves actituds en front la vida, les dificultats, l’esforç, els demés... I és que tinguem-ho en compte, els coneixements i les habilitats sumen, sí, i molt, però les actituds multipliquen. Per tant, quan un es desanima perd la part més important de sí mateix, perquè la resta no la perd, ni els estudis ni l’experiència, però si perd l’ànim, perd la força, perd l’enginy, perd la il·lusió.

Escollim els amics pel que són, com són i com es comporten no pel que saben ni per l’experiència que tenen en allò que saben.

En una xerrada de Victor Küppers a la que vaig assistir fa poc, va dir grans veritats que m’agradaria compartir amb vosaltres. Podem anar per la vida com a pollastres sense cap, que caminen sense saber on van, o podem escollir i decidir on anar perquè és el nostre deure. Podem ser uns “merluzos” dient aquell començament de frase tan gastada de tant repetida, “es que”, “ es que”, “es que”. Qualsevol cosa que deixem de fer “es que” ja no podíem seguir fent-la, que no ens surt be “es que” a qualsevol li surt be, ... si fa sol “es que”, si plou “es que”, tot són excuses davant les dificultats i hem de canviar el xip. L’actitud, allò que multiplica, recordeu? Gravant-nos en un cartell que el puguem veure cada matí les següents sigles: IQPFP, que volen dir “i què puc fer per?” si en lloc de queixar-nos tant, penséssim més en què podríem fer per canviar les coses, una altre cosa seria, perquè lluitar no garanteix l’èxit però només plorar garanteix el fracàs segur. L’esforç que hem de fer segurament és innegable. Les dificultats hi són i tu tries. Les circumstàncies són les cartes que t’han tocat de la baralla de la vida i que ja són repartides però tu pots canviar. Si penses que ets una persona que no te sort fes tres llistes. En una, escriu tots els teus problemes i llavors separa els que són realment un drama dels que no ho són. Veuràs en quants pocs t’has quedat. Després fes la segona escrivint les 20 coses que consideris més fantàstiques a la vida i gaudeix pensant en elles i a la tercera escriu les teves il·lusions i llavors arrisca’t. Intenta-ho, si guanyes seràs feliç i si perds seràs més savi. Si no t’equivoques es que estàs repetint sempre el mateix i així no millores. Motiva`t a buscar la teva satisfacció i la trobaràs.

Maria Torra, economista, corredora d’assegurances, linkedin/es/mariatorra.es, www.dracma.cat

LLUITAR NO GARANTEIX L’ÈXIT PERÒ NOMÉS PLORAR GARANTEIX EL FRACÀS